Entre l'infern i la glòria

Aquesta setmana hem sabut que Àlvar Valls ha estat seleccionat com un dels finalistes per al premi Joaquim Amat Piniella amb el seu llibre Entre l’infern i la glòria, obra monumental destinada a convertir-se en un clàssic de referència sobre Verdaguer, segurament el poeta català més referenciat. No és cap sorpresa que la novel·la estigui molt ben escrita perquè és sabut que Valls és una autoritat en matèria lingüística (corrector, amb Roser Carol, de la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC) però és que l’ús de la llengua és un dels punts més interessants de la narració: no pretén ser verdagueriana, no té floritures innecessàries, ni arcaismes retòrics. És una llengua moderna per a un lector modern, sense estridències ni neologismes artificiosos però amb un refinament i precisió que es converteixen en tot un manual d’estil per a la resta d’escriptors. L’estructura és un altre encert i serveix per combinar diferents moments de la vida inclassificable de Verdaguer, alternant passatges en què s’acumula la tensió, amb altres fragments plens d’intensitat. L’obra explica els últims dies de vida de Verdaguer a la Vil·la Joana de Vallvidrera on passen i es retraten les persones que van ser amb el poeta fins al final, alguns per estima i amistat i d’altres amb motivacions menys dignes. El capellà i viatger, malalt i feble, ha de reposar al llit i al final de cada capítol –cada secció correspon a un dia– s’enllacen altres fragments de la seva vida, des de la joventut i els inicis en el món de les lletres, fins a la consagració literària, els grans viatges però també les penúries i una vida religiosa no exempta de polèmiques d’alta intensitat i que ens presenten un Verdaguer molt més modern que la imatge que transmeten d’ell molts verdaguerians. I aquest és per a mi el gran encert d’Entre l’infern i la glòria: el fet d’acostar-nos un Verdaguer amb qui podem connectar. Si alguna cosa va a la contra en la novel·la, és el seu volum: gairebé 1.000 pàgines poden fer enrere alguns lectors. Mai por! Ja veurem qui guanya el premi Amat Piniella perquè a Valls l’acompanyen a la final autors de pes com Sebastià Alzamora amb Reis del món, que he començat fa poc i que també promet, i Tots els camins, de Joan F. Mira. L’enhorabona a tots.