Foc i lloc
L'any 1920 (II)
A principi de l’any 1920 el jurista, polític i dirigent socialista Fernando de los Ríos Urruti (1879-1949) va publicar a Madrid Vida e Instituciones del pueblo de Andorra. Una supervivència señorial, editat pel Centro de Estudios Históricos. N’existeix avui una edició digital. L’estudi comença amb un parell de pàgines dedicades “al lector”, on es queixa del desconeixement que Espanya té d’Andorra –“para los más de los españoles, un país imaginario”– i de la poca bibliografia sobre el país, escrita a més en català i en francès, però no en castellà. Ens diu que part de l’obra ja l’havia publicat anteriorment en uns articles al diari El Sol i ara l’ampliava afegint-hi uns apèndixs per millor comprendre “la originalidad del derecho público andorrano”. L’arquitecte Enric Dilmé va escriure, ja fa uns mesos, un bon article sobre els quatre reportatges que Fernando de los Ríos publicà en aquell influent periòdic, l’any 1918, en la secció Derecho y Legislación.
No hi ha dubte que De los Ríos va estar a Andorra, quan ja era catedràtic de Dret Polític a la Universitat de Granada, potser en una escapada dels viatges que feia a Barcelona, on hi tenia família i amics. En el llibre expressa un clar i viu record pel veguer episcopal José de Riba, “jurista con alma de pretor romano, enamorado del derecho de su patria”. Josep de Riba li va ensenyar el Manual Digest “en una casa amplia y señorial que vive y posee en el bellísimo pueblo de Ordino”. Més endavant, en descriure el pressupost del Consell General de l’exercici del 1918, amb un total d’ingressos de 14.563,07 pessetes sense la qüèstia, afirma en una nota que “podemos consignar-lo gracias a la amabilidad del Síndico señor Vilanova y al Secretario del Consejo que lo formaron delante de nosotros para satisfacer nuestro deseo”. Fernando de los Ríos ens visità, molt probablement, durant el primer semestre de l’any 1918.
Aquest concís assaig Vida e Instituciones de Andorra. Una supervivència señorial fou el llibre del segle XX que més influència tingué en el pensament i en la doctrina espanyola sobre Andorra fins als anys de la reforma de les institucions andorranes. I, com bé sabeu, la història és mestra del present. Continuarà.