Conflicte sense futur

Suposo que des del vessant polític, empresarial, laboral i social, som molts els que diàriament parlem del coronavirus, dels seus efectes en l'economia, del mal que ens fa als empresaris i de la situació cada vegada més tensa per a treballadors, temporers i altres afectats.

Podria parlar del mal psicològic que ens ha fet el tancament de pistes fins al gener, o de la pròrroga de la situació a Catalunya amb un tancament per Nadal. Podria parlar també de l'obertura del país amb l'Arieja i els Pirineus Orientals. Però seria posar el dit a una llaga, ja massa profunda.

Per tant faré un gir de 180 graus i no parlaré d'Andorra.

Hi ha una regió a més de 2.500 km de nosaltres que, més enllà de patir les conseqüències del coronavirus, veu els dies passar sense que el seu conflicte es resolgui o s'apropi mínimament a una resolució ràpida.

Segurament molts haureu sentit a parlar dels campaments sahrauís. El Sàhara occidental, una antiga colònia Espanyola que des de 1974, moment en què comença la descolonització, entra en conflicte amb el Marroc, que pren poder sobre el territori apartant un referèndum d'autodeterminació. El 1975, després de la coneguda marcha verde, el Consell de Seguretat ja va acusar el Marroc d'ocupar el territori de forma no legitima i, encara ara, ningú reconeix la legitimitat del Marroc sobre el territori.

Doncs bé, després de llargues guerres, el 1991 es va aconseguir firmar un tractat d'alto al foc i per desenvolupar un referèndum d'autodeterminació, que a dia d’avui encara no ha arribat. Mentrestant, a prop d'Algèria continuen malvivint 170.000 persones en campaments de refugiats, teòricament provisionals, des de fa més de 40 anys, i amb un Marroc que, després de 29 anys, trenca l'alto al foc per dissoldre una protesta pacífica.

Com veieu, se'ns apropa una crisi de dimensions que encara no preveiem. Però altres regions continuen vivint silenciosament unes situacions deplorables i sovint amb un futur incert.