Nostàlgia de la infància

Fa anys que hi vaig renunciar. Voluntàriament i sense cap remordiment. Estava convençut que era per sempre. N’havia perdut la il·lusió. Durant molts anys per Nadal, en el decurs de la meva infància, li havia escrit, però, molt poc sovint havia complert les meves peticions. I quan ho feia, únicament de forma parcial. En un moment donat, tot i el que se m’havia explicat i raonat, vaig entendre i acceptar que no existia. Ni a Finlàndia, ni a Letònia, ni tampoc a cap altre lloc del planeta. I doncs, a contracor, vaig deixar d’enviar-li aquesta carta, en la qual l’informava dels meus desitjos més secrets i més preuats. Una decisió que era del tot irrevocable. Almenys així en tenia el convenciment.

Ara bé, en aquest final d’any, davant de les incerteses que hem d’afrontar, he imaginat que tocava retornar a aquest període llunyà, on tot semblava possible, inclosos els somnis més extravagants. Per cert, les meves demandes d’avui no tenen res a veure amb les que expressava en aquells moments. No es tracta ara de demanar-li cap joguina tradicional o unes d’aquestes de més modernes que ens ha aportat l’era digital. L’única petició meva, segurament compartida per molts lectors, és tornar, en els millors terminis, a una normalitat de la qual no havíem sabut apreciar la importància. Per complir no li farà falta cap carrossa, ni tampoc dos rens. Únicament ens ha de lliurar una petita caixa i, en el seu interior, la dosi de vacuna que facilitarà celebrar de nou aquestes trobades socials que ens falten tant, i així gaudir de l’encant de poder-se asseure en un bar, amb els amics i xerrar de ximpleries, oblidant-se d’aquesta pandèmia aïlladora. I poder després continuar al restaurant, fent sobretaula i practicar l’esport nacional, o sigui la crítica a tort i a dret, complint doncs amb les nostres regles de convivència social. Si té una mica més d’espai en aquesta caixa, hauria d’afegir una carta d’agraïment per a tots aquests sanitaris que lluiten per nosaltres i més específicament per aquells que durant unes llargues setmanes es van cuidar de la salut d’un bon amic meu, que espero que pugui celebrar el Nadal amb la seva família i, en el cas que li vingui de gust, disfressar-se de Pare Noel!