En memòria de l'Albert Salvadó

Vaig llegir fa anys Els ulls d’Hanníbal, premi Carlemany l’any 2002. Recordo d’aquella lectura com es pot retrobar en moltes pàgines especialitzades la gran capacitat que tenia l’Albert de teixir unes trames tremendament ben construïdes, creant enigmes de forma permanent i tenint el lector en tot moment enganxat al curs dels seus relats. Vaig assistir fa uns anys a la presentació del llibre El ball de la vida (i tinc a casa un exemplar signat per l’Evarist Roger), un retrat vitalista, de superació i ben proper que em continua semblant absolutament recomanable. Potser són molts els que no ho recorden; l’Albert va arribar a encapçalar rànquings de llibres venuts en català durant vàries setmanes i només per posar un exemple, l’edició de sortida de L’informe Phaeton (el seu gran èxit literari) va ser de 40.000 exemplars. Va ser pioner i innovador en la venda online, en la publicació de primers capítols de forma gratuïta en línia per enganxar inevitablement des de les primeres pàgines els lectors a la compra dels seus llibres. Voldria parlar també, breument, de l’Albert que coneixia més. L’Albert polític amb el qual vaig coincidir al PS i al comú d’Andorra la Vella quan ell era conseller de Cultura i jo director de Finances. L’Albert de les moltes converses per via de les xarxes socials, en què era tan actiu, tant en l’àmbit literari com politicosocial. L’Albert que em va alertar gairebé amb un retrat psicològic sobre les persones que encapçalen avui en dia el partit liberal, o l’Albert amb qui discutíem, i en aquest cas des de punts de vista força diferents, sobre les crisi sanitàries, ja sigui la de la grip A (quan érem a Govern i que va generar distanciament i la seva sortida del partit) com ara de la seva visió sobre la pandèmia causada per la Covid. Finalment, em permeto demanar a qui correspongui que s’organitzin actes d’homenatge a l’altura de la seva figura literària. Encara que per a alguns pugui resultar un escriptor menys oficialista que d’altres a bastament homenatjats; no són (o no haurien de ser) ni les afinitats, ni les amistats o simpaties, ni les proximitats ideològiques el que cal reconèixer en un artista. I, si es tracta de reconèixer trajectòria, innovació, llibres venuts, premis i reconeixements els homenatges a l’Albert han de ser sense cap mena de dubte de primeríssim nivell!