Kits autotest

Fa unes setmanes crèiem que hauríem de celebrar el Nadal per videoconferència i, tot i que no acabàvem de veure com podríem fer cagar el tió a través de l’iPad sense estrossinar la pantalla, als grups de WhatsApp familiars es comentaven les millors alternatives per no renunciar al Nadal, perquè els petits poguessin oblidar-se del virus d’una punyetera vegada i perquè els grans no es quedessin sols. Al final, però, una solució de compromís ens ho ha posat més fàcil: els kits autotest, que hem recollit amb disciplina soviètica. A mi això de kit em recorda al cotxe fantàstic, aquella sèrie protagonitzada per un esportiu negre que parlava, es conduïa sol i tenia més gadgets que l’Aston Martin de James Bond. I autotest, sincerament, em fa pensar en un McAuto. Amb aquesta escudella mental obro el sobre i escampo les peces sobre la taula: de cop em sento com si hagués de muntar un moble d’Ikea. Ai, ai, nen, mira que si la pífies et quedes sense dinar de Nadal. Espero que qui hagi dissenyat el test autosubministrable hagi pensat en tots aquells a qui la paraula obrefàcil ens representa un repte de superació personal. Creuem els dits. Amb una mica d’ajuda, ho aconsegueixo. Crec que ho he fet bé i no em sobra cap cargol. Ara a esperar. Què serà, nen o nena? I surt vermell. Estem nets! Em poso una camisa ben planxada i a dinar. Obrim regals, repetim de sopa de galets, capó, torrons i brindem. A fora, neva. Per un moment ens oblidem de la Covid fins que ens preguntem quan obriran les pistes, quan tornaran els turistes. A taula algú parla de la família d’un pister o monitor d’esquí que espera que el contractin mentre la parella està en ERTO. Sort de Càritas. Però no és només el menjar: són els productes d’higiene personal, la llum, la calefacció, el dentista, els regals dels fills. Etcètera. Tornem en silenci per la carretera nevada. Als carrers glaçats no hi ha ningú, només una ombra solitària que passeja el gos. El torb desdibuixa les valls. Hi ha finestres on no centellegen llums de Nadal. Passem prop de la nòria. Quin despropòsit. Com el telefèric o l’aeroport. No pot ser Nadal mentre ens permetem aquestes diferències. És cert que Andorra només ens té a nosaltres. Però també que la majoria de nosaltres només tenim Andorra.