Superar la crisi

La nit passada, els Reis Mags han visitat el nostre petit Principat. Almenys, de forma virtual. Aquest matí, els nens han trobat els regals que els havien encomanat, sempre que s’hagin portat bé durant l’any passat. Els adults també hauran rebut els seus que, malauradament, solen ser més útils que divertits. En aquesta òptica, no tinc cap dubte que a alguns se’ls haurà ofert l’últim llibre de Jared Diamond, el qual és d’una actualitat punyent. Aquest universitari, en una precedent obra, havia explicat els motius de la desaparició d’algunes civilitzacions antigues. En el seu nou opus, acabat de publicar a Europa però que va ser editat als Estats Units l’any 2019, o sigui abans de la pandèmia que coneixem, analitza com diferents països han sabut superar les crisis que havien d’afrontar. Aquest examen detallat el porta a determinar uns principis d’actuació, relatius a l’actitud que han de tenir els estats davant unes circumstàncies excepcionals, i que consisteixen en uns dotze factors diferents propis a ajudar en vistes de la resolució d’aquestes situacions traumàtiques.

Per ell, el primer requisit a complir és l’emergència d’un consens nacional sobre el fet que el país travessa una crisi. Molt sovint, els estats, com les persones, amaguen el cap sota l’ala i no volen admetre la gravetat de la situació. Aquest reconeixement ha de portar a la convicció que és responsabilitat de tots, sense cap excepció, d’actuar en conseqüència, o sigui una remissió a la nostra divisa: Virtus Unita Fortior. Recomana també intentar obtenir ajuda material i financera d’altres estats. Sol és molt difícil aconseguir un resultat satisfactori, i la solidaritat interestatal és, doncs, un requisit essencial. Per tant, una altra condició que s’aplica al nostre petit territori, atesa la seva fragilitat intrínseca. Finalment, insisteix que és indispensable la defensa de la identitat nacional i de les seves particularitats així com una autoavaluació honesta de les conseqüències de la situació que cal afrontar, fent prova en tot moment de flexibilitat en les mesures que s’han de decidir i inclús, a vegades, d’imposar. Unes preconitzacions, per tant, de gran utilitat en el moment actual.