Atemptat a la democràcia

Llegeixo amb estupefacció i incredulitat les notícies amb relació a l’ocupació d’aquest dimecres del Capitoli per part de manifestants pro Trump, o persones promogudes per ell per realitzar aquest inqualificable acte i atac sense precedents a la democràcia nord-americana.

Es tracta d’unes imatges que em deixen pràcticament sense paraules.

La veritat, són unes notícies, per dir-ho d’alguna manera, que només poden provocar una enorme tristesa i decepció; més encara quan les imatges que ens arriben provenen d’una de les principals democràcies i economies del món, i des d’un dels primers països que es van dotar d’una constitució democràtica moderna per al seu funcionament i la seva regulació.

Es podrien seguir afegint qualificatius al que va succeir el 6 de gener de manera gairebé inquantificable; les mostres de rebuig han de ser necessàriament nombroses i sense limitacions, i no cal dir que em sumo a les moltes mostres de rebuig que molts ciutadans i la majoria de les personalitats polítiques del moment han fet a través de les xarxes i dels mitjans de comunicació.

L’any 2021, del qual tots esperàvem que amb la seva arribada la situació global que viu el món es comencés a revertir, ha començat amb unes imatges que quedaran en la nostra retina per sempre més i que malmeten la democràcia en l’àmbit global, i sobretot la imatge de la primera economia mundial, que ara ja no es pot continuar presentant al món com una de les més avançades democràcies.

Dit tot això i tot allò que es podria encara afegir atesa la gravetat dels fets i la irresponsabilitat de nombrosos poders i representants públics als EUA, potser no és suficient que ens quedem simplement en actes i accions de denúncia i de crítica.

Crec que uns fets com aquests, per la seva transcendència del tot històrica, ens han de portar necessàriament a alguna cosa més. Per exemple, ens han de portar a reflexionar sobre què estem fent malament, a demanar-nos què està passant? Com es pot haver arribat a una situació com aquesta? Una situació que ens semblava del tot inimaginable, ja no només fa quatre anys, sinó que era del tot inimaginable fa tan sols fa uns dies o unes setmanes.