Deu anys donen per a molt

Entrem al 2021 i això em fa pensar que, ben aviat, Demòcrates per Andorra celebrarà 10 anys. 10 anys governant tant a la majoria de comuns com al Govern. 10 anys en què hem viscut dues de les més grans batzegades de la nostra història, el cas BPA i la Covid-19, però seguim remant. I abans de rebre comentaris negatius, només dir que no tot és blanc o negre en el joc de la política, i que hem d’aprendre a anar més enllà d’una visió minimalista dels fets.

Farà 10 anys que vaig embarcar-me en aquest projecte, i els meus valors no s’han mogut un sol mil·límetre d’ençà que un Carles Enseñat va picar a casa meva per explicar-me un projecte que em va encisar. No vinc de família amb arrels polítiques i, segurament, m’allunyo bastant del perfil que molts us podeu imaginar. Suposo que això ha fet que visqui el dia a dia del partit d’una forma diferent de la que altres haurien pogut viure.

Segueixo amb la idea d’un partit aglutinador, que en un inici sota les mans d’un Toni Martí engrescador va portar gent d’ideologies diferents amb l’interès comú de treballar per una Andorra amb futur. I són aquestes persones a les quals vull agrair el meu aprenentatge durant aquests anys. El Toni és el clar exemple d’un motivador de masses, proper i persona de carrer. L’Esteve Vidal és un cervell amb potes, coherent, dialogant i treballador, amb les sigles del partit al cor. L’Eric Jover és una figura a qui admirar, no només per la seva trajectòria acadèmica, sinó per una faceta camaleònica que s’adapta i que treu resultat de tots els problemes que se li plantegin. El Xavi Espot té un perfil social únic i una oratòria sense rival. La Roser Suñé és una de les persones que em motiven a seguir pensant que la política, encara avui, és al servei del ciutadà i que cada gota de suor té un valor únic si és per al bé comú.

Podria parlar d’altres persones com l’Esther París, que és com una mare política, o el carismàtic Jordi Mas. Però de qui no em vull oblidar és de persones com la Gema, que han fet possible aquests 10 anys i, sense la qual, no sabria dir si avui dia continuaríem parlant de partit.

* Jordi Ribes, Secretari de comunicació de Demòcrates