Twitter, Covid i educació

Després de l’assalt al Capitoli per part dels seguidors de Trump, les principals xarxes socials utilitzades per l’ara ja ex-president van blocar-lo temporalment i en pocs dies Twitter el va eliminar de manera definitiva. Facebook, YouTube, Snaptchat i altres van seguir el mateix camí. No només això: també van eliminar milers de perfils seguidors de Qanon o Q-anònim, una de les teories conspiratives d’extrema dreta amb més fidels als Estats Units. Tots aquests reaccionaris, supremacistes i antidemòcrates (malgrat que pervertint el llenguatge diuen defensar la constitució) no han trigat gaire a qüestionar que les xarxes socials tinguin aquest poder i clamen al cel per la llibertat d’expressió. El més preocupant és que va ser en part gràcies a aquestes xarxes a través de les quals escampaven mentides, notícies falses, difamacions i teories conspiranoiques que Trump (i segurament no només ell) va arribar al poder. Ara que les tenen en contra, ara volen que se les reguli. Paradoxalment, és el mateix que es demanava quan Twitter i la resta no posaven cap filtre. Al final la pressió sobre les xarxes ha aconseguit que s’autoregulin. Tanmateix, per internet encara circula molta desinformació: molts dels comptes eliminats tenen un combo conspiranoic, terraplanista, negacionista, antivacuna, antimascareta i ara també anti-5G. Si parlem d’Estats Units ens sembla una realitat llunyana, complexa i molt diferent a la nostra. Però a través de les xarxes socials tot ho tenim a tocar. És una de les coses que més m’han sorprès d’aquesta crisi: en els últims mesos he vist l’evolució d’alguns dels meus contactes cap a formes de pensament de l’espectre negacionista i conspiratiu. El més inquietant és que són persones que conec i aprecio. No són cafres disposats a assaltar la Casa de la Vall. Gent amable, educada, cordial en la distància curta i amb formació superior. Què els porta a negar la Covid o la gravetat de la malaltia, la utilitat de les mascaretes o l’efectivitat de les vacunes? Ep, no pregunto pels seus arguments sinó que em demano quin motor els mou? Insatisfacció davant del món actual? No ho sé. El que sí que sé és que avui, dia internacional de l’educació, ens hem de preguntar com ha de ser l’educació en temps de postveritat.