Només la llei

Plató, als primers llibres de La República, en els diàlegs entre els seus germans i Sòcrates, exposa les diferents teories sobre l’origen i la formació de la polis, la discussió sobre la justícia tant de la ciutat com de l’individu i l’educació com l’eina per fer-la justa en el paper dels governants i dels guardians. I aquí es suscita per primera vegada la insoluble pregunta de qui vigila el guardià, ja que “seria realment ridícul que el guardià necessités un guardià”, diu textualment. Quatre segles després el poeta satíric Juvenal plantejarà ja obertament la pregunta “Quis custodiet ipsos custodes?”, és a dir, “qui vigilarà els mateixos vigilants?”. Juvenal estableix la qüestió en un context privat i conjugal, però la pregunta saltarà d’aquesta font a la filosofia política per definir el problema genèric de com controlar els qui controlen un entorn concret i de com arribar a saber on resideix el poder últim. Des de la Il·lustració i el constitucionalisme s’intenta donar-hi resposta.

On vull anar? Hem vist com Twitter, Facebook, YouTube, Instagram... i, per tant, Amazon, Google i Apple van impedir l’accés del fins ara ubic Trump a les xarxes socials en cancel·lar-li els comptes després que una trumpista turbamulta s’obrís camí el dia de Reis i ocupés el Capitoli. S’ha iniciat ja el debat, molt interessant i necessari: Qui vigila les xarxes socials? Qui comprova els continguts i els comptes dels seus usuaris? Qui regula de què es parla i qui parla en aquesta nova plaça pública digital? Quins són els límits a la llibertat ideològica i d’expressió i, per damunt de tot, qui els controla? Desconcerta i sorprèn que siguin les mateixes poderoses empreses tecnològiques de Silicon Valley les que han imposat la censura o, pel cap baix, una “moderació de continguts”, amb una evident incomoditat i molèstia per part de Jack Dorsey, fundador de Twitter, i de la mateixa Merkel. Per poderoses que siguin, són empreses privades i han de complir les Constitucions i les lleis. Només la llei ens fa lliures i iguals. Només la llei i els tribunals ens obliguen a esborrar continguts il·lícits. Només la llei i els tribunals ens diuen què és legal o il·legal. Només la llei vigila el vigilant.