Que torni el seny!

Podríem creure que, des de fa quasi un any, el món s’ha parat en sec i ha deixat de girar. En efecte, a comptar de l’arribada a les nostres contrades d’un microscòpic invasor vingut de Wuhan, els mitjans han anat dedicant la immensa majoria de les seves portades i dels seus continguts a la pandèmia que ens assalta. Les administracions involucrades en aquesta guerra compareixen, dia sí dia no, davant la premsa per informar de les seves decisions, així com de l’import de les ajudes econòmiques acordades, a fi de mantenir, tant com es pot, l’activitat econòmica i correlativament preservar els llocs de treball i el nivell de vida de la població. Un altre subjecte que dona lloc a un debat intens és la distribució de les vacunes que, amb grans esforços, diferents laboratoris han concebut. Inclús, s’arriba a negar la seva eficiència, menyspreant el progrés que ha representat des del segle XIX aquesta descoberta científica. Torna així el regne de l’obscurantisme, fet que es pot entendre per part dels complotistes professionals, però que és totalment surrealista quan prové de responsables mèdics o polítics que fins ara havien fet prova de seny. Acabaríem per creure que el virus afecta també i subreptíciament la ment d’aquests negacionistes de l’evidència científica!

Mentrestant, alguns estats autoritaris van per feina i segueixen el seu camí, privant de llibertat els seus ciutadans i no precisament per motius de protecció de la salut. Sorprenentment, si algunes veus s’eleven, en els països democràtics, contra part de les mesures decidides per lluitar contra la pandèmia, cap d’elles es refereix, per citar alguns exemples, a la repressió xinesa contra els uigurs, amb l’ajuda de l’Estat turc que, per cert, necessita finançament i actua en contra dels seus propis principis, o encara a la violenta reacció russa davant de les protestes de la seva oposició encapçalada pel convalescent Navalni.

Ara bé, no estaria de més dirigir les seves crítiques a aquestes violacions greus i reiterades dels drets humans, en lloc d’omplir columnes i columnes per discutir unes restriccions que certament són feixugues però que tenen com a finalitat última i única la preservació de la vida humana.