Creat:

Actualitzat:

Dimarts passat escoltàvem amb sorpresa i estupefacció la proposta del portaveu d’Unides Podem, el Sr. Pablo Echenique, de qualificar de nou Andorra com a paradís fiscal amb motiu de la llei antifrau que sembla que es troba a tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats espanyol. Una proposta que sembla que ve a conseqüència, almenys en part, del soroll mediàtic que alguns han generat pel canvi de residència fiscal d’alguns youtubers i particularment d’El Rubius, que frega els 40 milions de subscriptors.

Des del grup socialdemòcrata ja hem traslladat al principal partit del govern espanyol, partit amb qui compartim afiliació internacional, el nostre mal estar envers aquesta situació, per injusta, per demagògica i per populista. Andorra s’ha adaptat als estàndards internacionals, tasca duta a terme tant pels governs de DA com pel Govern socialdemòcrata en el seu moment, del qual jo mateix era ministre d’Economia i Finances, i durant el qual vàrem començar el camí cap a l’homologació internacional.

Andorra i Espanya tenen signat un conveni per evitar la doble imposició, fet que justament amb altres criteris importants que han suposat un gran esforç al nostre país, com la ratificació del protocol multilateral de l’OCDE d’intercanvi fiscal; per tant, Andorra compleix els requisits internacionals i té signats acords internacionals que impedeixen que cap legislació nacional pugui contravenir aquests acords internacionals que tenen un rang jurídic superior a les lleis.

Dit això, i en clau interna ara, els que vam engegar les primeres legislacions fiscals ho vam fer perseguint uns objectius que malauradament som molt lluny d’assolir després de les reformes i inaccions dels governs de DA: volíem atreure teixit productiu, crear llocs de treball, desenvolupar nous sectors i donar oportunitats a les generacions que venen darrere; volíem, com marca la Constitució, que els que més tenen paguin més i que totes les rendes tributin per IRPF inclosos dividends, rendiments de sicavs i altres, i volíem generar recursos suficients per finançar unes polítiques públiques per fer del nostre un país capdavanter en matèria de drets humans.

tracking