L'esquerra (?) espanyola

Benvolgut il·lustríssim senyor Pablo Echenique, permeti’m que m’adreci a vostè com a persona que va parlar dimarts passat en contra d’Andorra, demanant que es tornés a incloure el país en la llista de paradisos fiscals; entenc que la seva obsessió de les darreres setmanes contra el Principat es deu a l’eixida en els últims anys d’un grapat de youtubers. I vostè, de l’excepció n’ha fet la norma i, com gairebé sempre, sense contrastar la informació i parlar sobre la base de la realitat.

Permeti’m que posi xifres al seu desconeixement de la realitat andorrana, i per què no dir-ho, també de l’espanyola, que hi impacta de ple. Segons les dades registrades pel departament d’Estadística del Govern d’Andorra, a final del 2020 residien al país un total de 78.015 persones. Entre aquestes persones, i com consta en la mateixa base de dades (fàcilment consultable a estadistica.ad), hi ha 23.385 residents amb passaport espanyol. Com pot comprovar, força més que no pas la desena de youtubers. I amb aquesta premissa la pseudoesquerra espanyola ha iniciat una nova creuada albigesa contra l’heretgia fiscal del Principat. Una heretgia, i valgui la redundància, que no és tal, doncs obvia d’una manera malintencinada tots els canvis normatius i d’homologació internacional que ha fet Andorra durant la darrera dècada.

I finalment, il·lustríssim senyor diputat, si em permet, li faré un suggeriment. Crec que seria força més adient que des de la seva posició de privilegi, en tant que un dels portaveus d’Unides Podem, una de les formacions que integren el govern de coalició que lidera Pedro Sánchez, hauria de preocupar-se més dels 23.375 residents espanyols que hi ha a Andorra. Perquè d’aquests, la gran majoria hem emigrat d’Espa­nya, som classe treballadora i ho hem fet amb salaris molt llunyans del que aquests dies els ocupa. Perquè el veí del sud és un país que ja fa algun lustre que té l’ascensor social espatllat; on l’atur el tenen desbocat (al tancament del gener hi havia registrades 3,9 milions de persones), sent encara més destacable el mig milió de joves que no tenen feina. Dic jo que potser, senyor Echenique, s’haurien de preocupar més d’aquests fets.