La passarel·la

Ja he transitat per la nova passarel·la Rosa Ferrer entre la plaça del Poble i el carrer de la Vall que du a la plaça del Consell General. De plaça a plaça. Una via més curta, una drecera. De contingut simbòlic per a la meva generació. És un pont polisèmic. Molts recordareu el Tossal i el Búnquer, en els anys de la reforma de les institucions. El Tossal, Casa de la Vall i els consellers generals. El Búnquer, l’edifici administratiu, amb els ministres i els funcionaris. Amb la “reformeta” de l’any 1981, decretada pels Coprínceps, del Consell General n’havia sortit el Consell Executiu i eren llargs i feixucs els camins per comunicar-se i dialogar. No hi havia encara la passarel·la. La dugué la Constitució de 1993 en fer-se seu, també a Andorra, el sistema liberal-democràtic de la divisió de poders. L’esperit de les lleis de Montesquieu de 1748, especialment els famosos llibres onzè i dotzè, en estudiar el gran tema de la llibertat política, donaren també aquí la llum definitiva per relacionar el Tossal amb el Búnquer –i viceversa– i tots dos amb els Coprínceps. Un nou “esperit” al Manual Digest, també del 1748, ara, però, un esperit general al qual ningú podrà sostreure’s. Parlem avui, més que d’una separació de poders, d’un equilibri, d’un sistema de combinació i d’enllaç, d’una relació, d’un nexe i d’un control. D’una curta passarel·la de 30 metres.

Però n’hi ha d’altres, més llargues, altes i tibetanes. Poden ser difícils de veure, especialment per les noves generacions que no s’adonen que avui vivim temps de passarel·la, de ponts, de taulons amb quatre cordes. El terra fa dies –ja fa un any– que se’ns mou als peus i sentim més vertigen i rodament de cap. Tot i el gran èxit de la ciència i de les vacunes, continuem en la incertesa i la inestabilitat. N’és una mostra clara que la paraula Covid no sabem encara si és de gènere femení i aguda o ja és millor la versió masculina i plana. No sé si sabem escoltar el missatge que ens ha dut el virus. Llegiu o escolteu –és a internet– Vivir en el interregno, la conferència del sociòleg Zygmunt Bauman a la Universitat d’estiu de Santander del 2012. Avui s’entén millor. El món vell i el nou... i nosaltres a la passarel·la.