Decisions fatals

Amb la que està caient sorprenen extraordinàriament certes decisions polítiques. La creació d’una taxa de tinença de gossos impulsada per tots els comuns a excepció d’Encamp i d’Escaldes és molt desafortunada tot i que tingui un preu de 25 euros anuals i suposi, tal com deia un cònsol, deixar de fer dos cafés al mes (tenint en compte que puguis anar a fer cafès). Ara és una aberració. A banda del debat sobre la utilitat de la taxa, com poden aquests comuns crear una nova taxa enmig d’una crisi de la qual encara no sabem la totalitat de les conseqüències? Calia fer-ho en aquests moments? Corria tanta pressa?

Una altra decisió sorprenent i relacionada amb els gossos també. La posada en marxa del projecte de l’ADN caní. Un projecte aprovat per tots els comuns excepte el d’Escaldes. Motius per estar sorprès n’hi ha, sobretot si tenim en compte els pobres resultats d’altres llocs on s’ha implantat i que demostra la més que dubtosa probabilitat d’èxit. A més, s’ha d’afegir el fet que a Andorra tenim milions de turistes i molts arriben amb el seu animal de companyia, i que evidentment no tindran les seves mascotes registrades al cens caní. És denunciable la important despesa en publicitat i implantació que hauran de fer els comuns adherits al projecte i que es podria dedicar a pal·liar els efectes de la Covid entre els ciutadans de les respectives parròquies. El registre obligatori costa 28 euros (fins al 31 d’agost els comuns dedicaran recursos públics a sufragar aquesta despesa, després quedarà a càrrec del ciutadà), als que s’han de sumar els 18 de l’analítica de sang que en qualsevol cas haurà de pagar el propietari. El més increïble de tot plegat és que el sistema d’ADN no funcionarà amb unes mínimes garanties si no s’assoleix el 75% de registre de gossos. Deixant de banda la idoneïtat del projecte i les qüestionables possibilitats que assoleixi l’objectiu, calia fer-ho en aquests moments? Corria tanta pressa?

Són dos exemples de decisions que només s’entenen des d’una manca d’empatia envers el sofriment de bona part de la població. Idees que es tiren endavant quan al país avui en dia hi ha més de 1.200 persones a l’atur. Decisions incomprensibles enmig d’una greu crisi i a la qual lamentablement de moment no es veu sortida.