El dret a estar ben informats

Els darrers dies, el dret a la informació està sota la lupa de gran part de la ciutadania; bé, de fet ho està més que habitualment. I recentment, al Principat, ho hem vist a tenor dels moviments de la convocatòria negacionista o no, depèn de qui en parli, i la difusió d’unes converses en un grup amb una quantitat important de persones. I en molts comentaris de la notícia s’ha posat en dubte que aquest fos un material necessari, del qual no se n’hauria de fer difusió, argumentant privacitat i fins i tot amagant amb atacs als periodistes que posen llums i taquígrafs en un tema d’allò més controvertit.

Aquí topa el dret a estar informat amb altres drets. Però per poder viure en una democràcia, la premsa, amb els errors i encerts que pugui cometre, ha de poder fer la seva feina amb independència i llibertat, i informar sobre la base dels criteris del que es pugui considerar noticiable, sempre cenyint-se al codi deontològic de la professió. Perquè el que és notícia s’ha de saber, i com deia més amunt, la premsa és l’encarregada de donar a conèixer la informació perquè la societat pugui ser crítica amb el poder. No es pot entendre el periodisme d’una altra manera. I per això, seguint amb la separació elemental que va fer Montesquieu per establir les bases polítiques on es va bastir la revolució francesa (legislatiu, executiu i judicial), un coetani seu, Edmund Burke, va qualificar la premsa com el quart d’aquests poders, per la influència que tenia sobre la societat. Una situació que avui està ampliada, ja que les xarxes socials han servit per amplificar i democratitzar la informació, no pas per millorar-la.

Finalment, cal tenir sempre present que la feina periodística, la bona feina, ha servit per destapar alguns dels grans escàndols que s’han produït fins i tot a la gran superpotència, els Estats Units. I un exemple molt gràfic i que pot servir a qualsevol persona que vulgui aprofundir en el quart poder i en una brillant tasca periodística, per sobre de les pressions de tots els costats i en defensa al dret de la informació, és la pel·lícula The Post. Els papers del Pentàgon. Per això, el periodisme és vital, ja sigui als EUA, a Andorra o a Myanmar denunciant el cop d’Estat, encara que incomodi.