Com peix a l'aigua

Després d'un principi de cap de setmana intens, seguint més de deu hores de Natació del Trofeu FAN a Encamp, em ve al cap la dita “com peix a l’aigua”. Suposo que deu ser la humitat de la piscina o potser la calor, però veient l'aigua cristal·lina m'imagino els peixos nedant d'un costat a l'altre.

Al fons del mar, entre el corall, percebem peixos de colors diversos, mides desiguals, grans i petits. Alguns es mengen els uns als altres, i tot i que la majoria segueixen els corrents marins, sempre n'hi ha algun que neda contra corrent. Aquests nedadors intrèpids potser són els més interessants d'analitzar, com descobreixen el seu món. Potser ho fan perquè troben espais amb més menjar, o simplement no volen nedar com els altres. De ben segur que són espècimens als quals ens agradaria aplaudir, i mentre tot el mar estigui en calma no hi haurà més problema que la seva individualitat. Potser es posen en perill, però ho fan sols, no afecten els altres, tot va bé.

En canvi, més enllà puc entreveure un corrent marí fred, on un banc de sardines neda en la mateixa direcció, un ball harmoniós, que més enllà d'un espectacle de la natura es converteix en un símbol de supervivència. Són milers de sardines juntes, que es belluguen sabent que la millor forma de sobreviure és creure les unes en les altres. Totes estan a l'aguait i només que una faci un moviment brusc, les altres la segueixen, així s'asseguren que cap depredador les pugui agafar per sorpresa.

Per tant, em fa pensar que, si les sardines saben que a vegades per migrar han de col·laborar les unes amb les altres, per què els humans som tan especials que, encara que hi hagi perill, tenim tendència a nedar contra corrent.

Tornem al grup de sardines. Estan nedant totes juntes i de cop una, veient que s'aproxima un perill fa un cop de cua i les altres la segueixen. Però n'hi ha una que no, ella pensa que el tauró que ve de cara no és un tauró o bé que és un tauró vegetarià, qui sap? Doncs aquesta continua recta, i algunes, desorientades, la segueixen perquè si una sardina diu que no hi ha perill, potser és cert.

Què creieu que pot passar si dividim el grup de peixos, apropant-se un perill d'aquestes dimensions?

* Jordi Ribes, Secretari de comunicació de Demòcrates