Un gra massa de les coses

Ja feia temps que creia que les reaccions exagerades eren molt freqüents al nostre entorn. Amb la pandèmia, aquesta exageració ha anat en augment fins a límits realment preocupants. Crec que les persones porten habitualment unes ulleres desmesurades i amb vidres d’augment, cada cop van augmentant les diòptries, fins a arribar a crear unes situacions totalment psicodèliques. Perquè per a alguns, fer un gra massa de les coses és el seu modus vivendi. ¿No deu ser que en lloc de donar oportunitats creem neguits innecessaris? Aquesta forma de donar importància a coses que potser no en tenen tanta, el que fa és crear inseguretats i pors als seguidors de forma infundada. A les persones ens atrau més allò impactant que allò important. Fet que ens permet recrear-nos constantment i per temps il·limitat en un discurs que moltes vegades no porta enlloc. Tot al contrari, ens fa mal viure en la desconfiança de tot i de tothom. N’hi ha que pensen que si fan un gra massa de les coses, això els protegeix o els ajuda a aconseguir alguna cosa o a generar un estat d’inseguretat contagiosa que no ens porta enlloc. Però en definitiva, fer un gra massa segons el Diccionari de Sinònims de Frases Fetes vol dir portar les coses massa enllà o excedir-se, que no sempre és positiu. Per tant s’afegeix al discurs informació no pertinent o inadequada. S’exagera la importància de les coses. Es porta les coses més enllà del que és normal o es fan grans escarafalls o s’exagera la importància d’una qüestió insignificant o poc rellevant. Si tanquem els ulls uns minuts de ben segur que ens adonarem de les vegades que fem un gra massa de les coses. I si seguim amb els ulls tancats ens adonarem també que la majoria de vegades ens ha donat més malestar que un altra cosa. Portar les idees als extrems, i que aquestes ens acompanyin de forma permanent, genera insatisfacció, i més quan aquesta idea crea una expectativa important. Potser ens cal ser més tolerants tant amb els altres com amb nosaltres mateixos. No cal obsessionar-se amb les coses, ni negatives ni positives. Cal gaudir de la vida amb naturalitat. Acceptar que existeixen errors. Que hi ha moments millors i pitjors. I que potser és millor centrar-se en els bons, i aprendre a conviure amb els dolents.