Gran el passat

El robot Perseverance ja és a Mart. El totterreny ja camina, un gran èxit per a la ciència i per als meus néts, si hi han d’anar. Qui sap!

“Perseverar”, el mot clau. Persistir, prosseguir amb constància, mantenir-se ferm en què un objectiu sigui i –subtilitat molt important– que no sigui el contrari... Les lectures del confinament m’han dut a l’any 1981, a l’últim conflicte obert de competències entre Coprínceps i Consell General. A finals del 1980 s’encarrilava una treballada sortida a la crisi oberta per un decret dels Veguers sobre immigració i residència d’estrangers de 1975, que inicià oficialment la reforma de les institucions andorranes. Anys de diàleg, cartes, reunions i escrits creuats. De documents de treball i de treball de documents, de consultes populars i, finalment, de les 75 pàgines de la Memòria sobre la Reforma Institucional de març del 1978, que el Consell General adreçà als Coprínceps. I més escrits creuats, reunions i diàleg i, després de dos anys, per fi, la solució negociada i pactada entre Consell General i Coprínceps pels volts de Nadal del 1980. El seu text és el Decret del 15 de gener del 1981, un decret parcial i de mínims per salvar tots els esculls de totes les parts i així perseverar, intentant no perdre cap llençol en la bugada. Es crea el Consell Executiu –el seu objectiu principal– i, en segon lloc, cal adoptar els nous reglaments del Consell General i del Consell Executiu, revisar el sistema electoral i fixar un calendari per a la reforma administrativa i per a la delimitació de competències. Aquest decret ha passat a la història política d’Andorra com la reformeta i el governet, tal com el Marc Forné el batejà a la revista Andorra7.

El decret, però, estava signat pels Delegats Permanents i els Veguers i, just aquests dies fa 40 anys, esclatà l’incident de la signatura dels Veguers en aquest decret que fou contestada vivament pel Consell General, de paraula i per escrit. Fou l’últim conflicte de competències. S’enterbolí l’ambient, s’alentí el calendari, però no ens va privar de lucidesa ni de perseverar en el llarg camí de la reforma. Un generós febrer del 1981...

“Amb els anys se’t fa petit el futur i gran el passat”, deia Joan Margarit.