Una de sola

Juguem, va! Si us demanessin d’explicar una cosa aquesta setmana, quina seria? Si us heu engrescat a jugar, us estareu adonant que el joc no va tant de pensar una cosa sinó de descartar-ne moltes, que la clau està en el “tan sols” que he esborrat del mig de la segona frase per no condicionar-vos massa fins a aquesta tercera. Reprenc les instruccions, doncs: si tan sols poguéssiu explicar una cosa aquesta setmana, quina se salvaria de la purga? De totes les coses que heu llegit, sentit i vist, de totes les idees que heu pensat quan anàveu en cotxe, de totes les històries que us han explicat, de tot allò que heu observat o que heu recordat, de tots els caps que heu lligat, de totes les veritats, les mentides o les foteses que heu compartit, mascareta a mascareta, per WhatsApp, per Twitter, per Insta, quina triaríeu? Una. Una de sola. Quina seria? I ja posats, com seria? Seria una notícia? Seria la notícia? Compartida en brut o comentada? La part principal o un detall? La perspectiva més habitual o una de personalíssima? O potser no seria una notícia, potser seria una idea, pròpia o d’algú altre. O una vivència. O un record. Potser seria una recomanació o un bocí de món vist amb les vostres ulleres. Seria real –tot el real que pot ser la realitat– o seria ficció? La deixaríeu caure a raig o l’esmentaríeu de passada? I com sonaria? Seria un xiuxiueig? Una frase inacabada? Un redactat asèptic? Un vers, potser? O més aviat un crit, un mecagondéu net de floritures? I ja acabo. Parlaríeu en present, en futur, en passat, en condicional? A qui li explicaríeu? –és un joc, recordeu–: a un gran auditori?, a un públic selecte?, a ell?, a ella? El(s) coneixes? Buscaríeu convèncer-lo, fardar, provocar-lo, distreure’l, informar-lo, fer-lo riure, fer-lo pensar, fer-li compartir la vostra indignació, sorprendre’l?

Quan fa prop de vint-i-dos anys vaig començar a jugar a aquest joc, m’aterria trobar una cosa per explicar cada setmana. Era un joc de creació. Ara, és un joc d’edició, de destriar què vols explicar d’entre els milions de coses compartibles que ens passen pel davant cada dia. I en aquest canvi hi veig un indicador de moltes de les coses que ens passen i no puc evitar pensar que potser ens aniria millor explicant una sola cosa a la setmana. I, ves, aquesta d’aquí és la meva.