Plena normalitat democràtica

A final de setmana vinent celebrarem l’aniversari de la Constitució, negociada i redactada per una comissió tripartida, integrada pels Coprínceps i pel Consell General. El treball dut a terme aleshores ha dotat el país d’un instrument jurídic modern i sòlid que ha demostrat la seva innegable vàlua. I, des del 1993, el Tribunal Constitucional ha anat dilucidant els dubtes que uns i altres podien tenir sobre el text ratificat pel poble.

En particular, mitjançant la resolució de nombrosos recursos d’empara interposats per particulars, ha pogut precisar els principis essencials que han de guiar l’administració de justícia en les seves relacions amb els ciutadans. Així, recentment ha censurat els disfuncionaments de la mateixa en relació amb la durada, insostenible, dels procediments.

Quant al control de constitucionalitat de les lleis, fa pocs dies, dos grups parlamentaris diferents han decidit sol·licitar aquesta jurisdicció en relació amb unes lleis que afecten dues temàtiques de plena actualitat. La primera es refereix al dret a l’habitatge i la segona, inspirada pel debat que es desenvolupa en nombrosos estats veïns, permetrà fiscalitzar l’adequació als principis fonamentals de la Constitució d’algunes restriccions de les llibertats públiques, per causa de la pandèmia. Evidentment, aquesta columna no és el lloc per entrar en una anàlisi jurídica d’aquestes peticions. És competència exclusiva d’aquest alt tribunal que haurà de decidir al respecte. No obstant això, sobta que en una de les demandes es vulguin discutir unes disposicions votades anteriorment i de les quals s’havia fet aplicació, fins ara, sense cap dificultat. Tot i això, és bona notícia que els mecanismes constitucionals siguin emprats pels parlamentaris, malgrat el retard que això pot causar en l’entrada en vigor de les lleis concernides. Val a dir que el control jurisdiccional ha facilitat una millor aplicació dels principis fonamentals de la Carta Magna en l’àmbit de les llibertats públiques, de les competències institucionals o encara de la figura de la delegació legislativa, de gran interès en els moments actuals.

En resum, doncs, l’expressió de la plena normalitat democràtica d’un estat de dret.