Una pregunta

Es pot enyorar el que no s’ha tingut mai? Recordes quan encara anaves a concerts multitudinaris i el clam del públic eclipsava el brogit de l’escenari. Ho recordes vagament. Com si hagués passat una eternitat. També recordes les festes on et duien els amics de Barcelona. Feliç, et deixaves guiar per la ciutat. Els caps de setmana a Andorra eren més tranquils. Descans, muntanya, esquí. Retrobar els companys del batxillerat, alguna vegada. Cada cop menys sovint. I junts recordàveu les anècdotes de sempre. Records boirosos. Segurament idealitzats. Però què hi fa, ara? També la recordes a ella. El seu coll blanc. Els seus ulls espiant-te. Els llavis tancats. Recordes el seu silenci. I el teu. Sobretot el teu. Els dubtes. La incertesa. La incapacitat còsmica d’alliberar l’allau de paraules que s’encorbaten a la gola. No en sabies més. Es pot enyorar el que no s’ha arribat a tenir? Sents el fred de la solitud que et puja pels peus i saps que sí. Que es pot. Sents la solitud de saber que no t’interessa res més que un record. El record del seu coll. Els estanys dels ulls mirant-te en silenci. Estels del cel caiguts de la nit et parlen sense obrir boca: adeu, xato, si no t’interesso, me’n vaig, insisteix més. Els teus amics ja sortien del bar, un antre subterrani on no sabies com havies arribat. Havíeu parlat algun cop però aquell dia no vas saber què dir i algú et va estirar enfora. Des d’aleshores, tota una vida escoltant les cançons que parlen de l’enyorança i la solitud que amara el teu cor. Una solitud infinita. Ni cent anys, cent. Molt més. Però res pot omplir el buit d’alguna cosa que no s’ha arribat a tenir. La teva és una solitud més trista, inconsistent com el boirim cendrós que es desfà amb el sol del migdia. Enyores quelcom que no has tingut mai i només pots enamorar-te de la teva pròpia enyorança. Una pregunta. Els seus ulls només formulen una pregunta: et quedes amb mi? Però no vas saber què dir. Vas pensar que més endavant hi hauria una ocasió millor, que potser un altre dia t’atreviries a parlar-li. Però va arribar un virus. Confinament. Fronteres tancades. A l’estiu la vas buscar sense trobar-la. Has passat l’hivern a Andorra. Tancat a casa. Tancat a l’habitació. Recordant els seus ulls, el coll blanquinós.