Foc i lloc
Augmentar la presència francesa
Mirant enrere pel retrovisor recordarem com fa tan sols unes dècades l’arribada de materials, béns i de serveis a Andorra des de França i Espanya estava bastant equilibrada amb, fins i tot, algunes posicions franceses amb avantatge en alguns productes o serveis. Avui en dia aquesta balança està molt, massa, descompensada a favor del país del sud; el mateix o en termes almenys similars es podria apuntar amb relació al nombre d’estudiants universitaris, la contractació d’empreses en l’oferta pública o bé amb relació a l’arribada d’inversions directes i principalment de caràcter empresarial al país. Aquest creixent desequilibri s’evidencia amb una menor presència de producte francès, d’empreses, de la llengua, de la cultura francesa i un llarg etcètera.
Des del Partit Socialdemòcrata veiem amb preocupació el desequilibri de les relacions d’Andorra amb Espanya i França, i considerem molt necessari concretar i engegar un pla concret d’actuacions en diferents àmbits i nivells que permeti augmentar la presència francesa a Andorra, que s’ha vist minvada els últims anys. La problemàtica ve de lluny, cal dir-ho tot, però no es pot negar alhora que en els darrers anys només s’ha incrementat d’una forma progressiva i creixent.
Amb aquest objectiu, que entenem com a element irrenunciable en clau de país i de futur, la setmana passada em vaig desplaçar a París juntament amb la presidenta suplent, Judith Salazar, per despertar l’interès parlamentari de diputats francesos de diferents grups sobre aquesta qüestió i obrir la porta a començar a plantejar propostes concretes així com possibles accions de control o demanda d’informació a l’executiu. Un primer exemple n’és la proposta de la implantació a Andorra d’un campus France a Andorra, una institució pública depenent del ministeri d’Afers Exteriors francès i que contribuiria al reequilibri de les relacions a través de l’educació.
Augmentar la presència francesa és un objectiu que demana l’acció des de diferents fronts, ja sigui l’econòmic, el cultural o el de l’educació, i que demana també de la implicació política.