Oportunitats

Us regalo un cotxe. Nou de trinca. Una furgo, de fet. Híbrida, totalment equipada, amb tots els gadgets imaginables, us pot dur arreu, es pot transformar de tal manera que us serveixi per passar grans experiències en família, per fer el proper trasllat de pis i per ser-vos d’allò més útil a la vostra feina. Té de tot. I és vostra. (No us la podeu vendre, això no –és un regal. Peccata minuta.) Quina oportunitat, oi? Em venen al cap moltes altres expressions, però aquesta és la que millor s’adequa: quin tros d’oportunitat! Sobretot, no la desaprofiteu! I, tanmateix, alguns de vosaltres no la voldríeu. Perquè sou uns incondicionals del transport públic. Perquè no us veuríeu amb cor de portar un trasto tan gros, que sou de cotxes petits. O, sobretot, perquè potser no es donen les condicions perquè la paraula oportunitat s’adeqüi al vostre cas: perquè potser sí que us aniria molt i molt bé i us permetria ampliar horitzons laborals, optar a més i millors feines (feines diferents, feines més allunyades), però no podeu pagar ni la benzina ni l’aparcament ni el manteniment ni l’assegurança ni l’impost de circulació ni la ITV, quan arribi. De fet, al vostre cap no existeix la possibilitat de tenir una furgo, no és una possibilitat, com vols que sigui una oportunitat? De fet, ben mirat, que us ofereixi una furgo quan teniu tants i tants problemes tan urgents per resoldre, tantes necessitats bàsiques per cobrir, que us regali una furgo que hauria de saber que no podreu aprofitar ho viviu com un insult. Quan em sentiu dir que tenir una furgo és guai i que és una gran oportunitat que us en regalin una, la cosa es torna irreconciliable.

Hi ha també una mica d’això en el malestar de les nostres societats. Un govern no es pot limitar a solucionar problemes immediats sinó que també s’ha de dedicar (i hem d’exigir que ho faci) a anticipar problemes futurs, a explorar oportunitats... I, tanmateix, ves a dir-li a algú que en un any ho ha perdut tot que destinaràs una pasterada a explorar “oportunitats” que ell no percep com a oportunitats, oportunitats de què ell mai no s’aprofitarà. Potser no té raó (hauríem de poder fer-ho tot), però la cosa no va de tenir raó. La cosa va de frustració. I de fractures molt difícils de soldar.