Instaquè?

Un dia vaig veure una instagramer. Crec que es diu així. Instagramer. Vull dir que la vaig veure a la realitat, no a Instagram. Durant el confinament, una escriptora em va animar a fer-me un perfil en aquesta xarxa per poder veure un directe, un vídeo en què l’autora parlava del seu llibre amb un altre autor. L’autora -no direm el nom però sí que ha guanyat un premi- em va semblar molt pretensiosa per al nivell manifestament normalet del seu discurs. Vaig deixar de seguir-la i no he comprat el seu llibre. Això sí, em vaig quedar amb un Insta anèmic. Desèrtic. Hi corria l’aire i estava més buit que el carrer polsós d'un western abans d’un duel. Vaig fer amistat virtual amb alguns coneguts, però, com que hi entro poc, no acabo de controlar com funciona això de fer amics en la vida digital -crec que a la vida real també em costa. Decidit a tenir una vida virtual més rica, vaig descobrir un botó que -pel que vaig deduir- et mostra una tria del que és tendència a la xarxa. Però l’ombra de l’algoritme sempre hi és present. Em van sortir fotos de muntanyes i de bicicletes. Com que també faig natació -com ho sap l’algoritme?-, vaig veure fotos de piscines i alguna nedadora xopa sortint de l’aigua. Això sí, amb uns biquinis explosius i -això ho detecto ara- sospitosament sense casquet ni ulleres de bany. Qui és aquesta mossa? I vaig mossegar l’esquer. Soc víctima -és un dir, ja s’entén- de l’algoritme. Des d’aleshores, quan premo el botó, la pantalla s’omple de dones joves en banyador o amb bicicleta. Primer posava uns ulls com taronges, però quan van començar a fer morrets, vaig sospitar. Instagram devia tenir dubtes de la meva orientació sexual i, a vegades, a part de ciclistes i muntanyes, sortien socorristes mascles d’actitud xulesca amb pectorals esculpits i bíceps tatuats. La veritat, no entenia res. Fins que fa poc, fent bici, em vaig aturar en un poble pintoresc i allà hi havia una instagramer. I el seu amic, diguem-ho tot. Fent-li fotos a un pam, com si fossin selfies supernaturals. He escrit súper? Això de l’Insta m’està transformant. El cabell pentinat pel vent, un focus que feia de sol il·luminant-la i ella fent posats davant de la càmera. Jo me’ls mirava de lluny. Suat i esbufegant. Continuo sense entendre res.