'Sleeper'

Fa poc que ja podem consultar en línia l’Onomasticon Cataloniae, els vuit volums de Joan Coromines (amb la col·laboració de diversos estudiosos) sobre els noms de lloc i de persona de les terres de parla catalana. Fa dies que volia comentar-ho, celebrar-ho i expressar, suposo que en nom de molts filòlegs i xafarders de la llengua, l’esperança de poder-hi consultar aviat el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECLC) del mateix autor. Aprofitaré la vinguda de Felip VI a Andorra (gran honor per a un país que no coneix rei més que per la moneda) per fer-ho, ja que s’ha avisat als ciutadans del país que la circulació se’n veurà afectada (no fos cas que el rei no pogués fer una estada de rei) i se’ns ha recomanat que evitem desplaçaments innecessaris (no fos cas que hi hagués un “viva” el rei), cosa que implica que, aquells que no tenim rei que ens governi ni papa que ens excomuniqui, hem de trobar algun entreteniment i a mi em sembla que una bona manera de fer-ho és recordant una de les entrades mítiques del DECLC.

L’entrada en qüestió és “felipa”, ‘travessa de ferrocarril’, que Coromines ens informa que deriva de l’anglès sleppers per una mala pronunciació dels ferroviaris, “potser no sense adaptar-ho al nom d’un rei odiós que el poble recordava”. La pobra travessa era vista com algú amb un son profund que, per més que li passis pel cim, no hi ha maneres que es desperti i s’aparti, però, segons el mestre, també s’hi ha donat “l’aplicació apel·lativa de l’avorrible nom de persona Felip”, nom recordat com el del “més gran enemic de la pàtria” i que es pot aplicar als “menyspreats botiflers (que així els passés una màquina per damunt!)”. Explica, a més, que Felip, com a “bon botxí”, també dona nom a una “formiga grossa que degolla els reveixins” dels suros partint-los pel mig. És a dir, que tot plegat n’hi ha per agafar mal de ventre i haver de córrer cap a Can Felip (nom donat “a la latrina”). I és que, com tothom sap, caga el bisbe (el nostre també, tot i que sigui copríncep), caga el rei (tant si es diu Borís com si es diu Felip), caga el papa (el de Roma i el de casa), i de cagar ningú s’escapa (ni tan sols els qui sembla que no han cagat mai).