La Covid i els nostres padrins

La setmana passada vaig tenir una conversa molt interessant amb un grup de padrins d’Encamp. Vam estar parlant sobre com la situació provocada per la pandèmia els havia i els està afectant. Em parlaven amb nostàlgia de les activitats que feien abans del famós 13 de març del 2020, el primer dia del primer confinament. Tenien una vida força bona.

Es trobaven al casal del poble per jugar a cartes, fer manualitats, labors o classes dirigides. Periòdicament, llogaven un autobús i feien sortides culturals amb visites programades a museus, exposicions o paratges, donant-se l’oportunitat de dinar plegats en algun restaurant que els oferís un bon menjar. Comentaven que passejaven llargues estones cada dia pel poble i es mantenien en forma. De tant en tant seien a descansar en algun banc a prendre el sol i a veure passar els veïns amunt i avall. Amb algun aprofitaven per fer la xerrada i passar llista a l’estat de les respectives famílies. Anaven a buscar els nets a l’escola i els portaven berenar. Després s’entretenien mentre observaven la canalla jugar al parc. Realment, la pandèmia els ha tocat de ple. La gent gran s’ha vist molt afectada per la situació. Amb el confinament han perdut l’estat de forma física i el que potser és més important: els moments de les relacions socials amb la família o amb les amistats.

És un encert que s’hagi començat a vacunar la gent gran primer de tot. A banda que són el col·lectiu de major risc, la protecció els ha de permetre començar a reprendre progressivament l’activitat a la qual estaven acostumats abans de la Covid. És per això que els governs i els comuns coordinadament amb la federació de la gent gran han de començar a establir les bases perquè tan aviat com sigui possible, els padrins i padrines tornin a engegar la seva vida al màxim. I no tan sols han de tornar a proposar activitats i obrir casals com abans, sinó que han d’aconseguir una cosa força més ambiciosa: ajudar-los a sortir de casa. Després de més d’un any confinats, amb les relacions socials restringides, evitant contactes amb els nens i joves, ara a alguns els cal una ajuda per recuperar la normalitat. És necessari que especialistes dissenyin un pla estratègic per a totes les parròquies perquè cap padrí ni cap padrina es quedi a casa. Els devem aquest esforç.