Efectes secundaris

Ahir van punxar-lo. A la plaça de braus. Sense saber-ho, va estar a punt de coincidir amb alguna autoritat a qui també havien posat la banderilla. Ell s’havia pres el paracetamol preventiu recomanat, confiant que així la punxada no es convertiria en l’estocada final. Alguns familiars i amics li havien parlat dels efectes secundaris de la vacuna. Ell no va notar res. Fins aquest matí. Un diumenge fred però amb el cel nítid convidava a anar a la muntanya o agafar la bicicleta. Però s’ha llevat amb mal de cap i mal d’ulls. Emboirat. Encaboriat. Com si tingués ressaca d’AstraZeneca. No li ha semblat motiu suficient per tornar a prendre un paracetamol. De seguida ha entès que com a molt podrien fer una passejada tranquil·la vora la Valira. Després d’esmorzar ha agafat el Diari. Però li costava focalitzar. Les lletres li ballaven i cada cinc minuts havia de treure’s les ulleres i fregar-se els ulls. Li ha demanat a l’esposa que li posés un col·liri ­-segurament caducat- que corria per casa. Ella li ha posat i ha fet burla del seu dramatisme. Sempre fas igual, sembla que t’estiguis morint -li diu-. Un part hauries de passar, tu, ja veuries el mal que fa -remata per l’escaire-. Incontestable. S’aïlla al Diari. I s’adona que no paren de parlar del vaccí i els vaccinats. Cert que s’ha estès la paraula, però continua sent més natural dir-ne vacuna. Però a les notícies només llegeix vaccí. Això l’hauria d’haver fet sospitar. Com si patís una dislèxia insòlita no recollida com a efecte secundari, les lletres dels titulars ballen la conga i acaben endreçant-se de tal manera que afirmen que a casa, en el recompte d’altes i baixes, fa dies que ja no tenim morts per Covid, baixen els contagis i aviat arribarem al 30% de la població parcialment vaccinada. Bones notícies per a un diumenge de primavera. Més: la Generalitat admet que la mobilitat amb Andorra ha de ser normal, es renuncia a l’aeroport de Grau-Roig i s’aposta pel tren; el Sant Jordi promet. Per un moment, els ulls llegeixen titulars que concreten la utopia promesa del tot anirà bé. Fins que al vespre es pren un altre paracetamol i s’acaben els efectes secundaris. Aleshores reapareixen les restriccions de mobilitat, la crisi, els contagis, les hospitalitzacions. I els morts.