Cors inflacionistes

La inflació és allò que ens recorda que imprimir més bitllets per sortir d’una crisi no serveix de res, perquè això provoca un augment generalitzat dels preus i, aquesta és la part més interessant, una pèrdua del valor de les coses. En aquest sentit, la inflació em sembla un dels conceptes que millor expliquen què ens passa i que més poden ajudar-nos a reorientar el rumb. Perquè si hi ha alguna cosa que caracteritza els nostres dies és com pràcticament tot ha explotat en quantitat. Ens desplacem molt més sovint i molts més quilòmetres més enllà, veiem al llarg del dia moltíssimes més coses, tenim molts més títols, opinem molt més, consumim molt més, ens relacionem molt més... i, en tots aquests aspectes, com en tants altres, la lògica inflacionista s’aplica a la perfecció: hi ha molt més de tot però tot té molt menys valor. Viatgem molt més però tot s’assembla, res ja no és el que era... Ens relacionem molt més... però de manera més superficial. Veiem moltes més coses... però les oblidem a l’instant per fer lloc a nous impactes visuals. L’àmbit on la lògica inflacionista em sembla més visible i alhora més implacable és el de la consecució de l’èxit. Vivim obsessionats amb els semàfors verds a la premsa, els premis literaris, les crítiques positives, els likes i les lloances públiques, els reconeixements de tota mena... i cada dia hi ha més cors i més premis i més accèssits i més aplaudiments acrítics i més missatges virals i més vídeos que ho peten i... tanmateix, el seu valor és ínfim. El teu Nobel no és que quedi eclipsat amb el Nobel de l’any següent o amb el Pulitzer o el Man Booker d’aquell mateix any, és que unes hores després et portarà menys rendiment en clau d’èxit que el vídeo d’un gatet acabat de penjar per una adolescent. I la teva descoberta d’aquell problema matemàtic que feia segles que arrossegàvem? Durarà unes hores a la part destacada dels diaris digitals. Tot plegat, però, és una excel·lent notícia. Si arribem a assumir que l’èxit és irrellevant i que la diferència entre orientar-se a l’èxit o no fer-ho són quatre hores de merda d’atenció mediàtica, potser aconseguirem que molts més governants s’oblidin de l’aplaudiment inflacionista i es concentrin a fer d’aquest un lloc millor per a tothom, que això no perd mai valor.