I si Andorra fos la resposta?

A la Segona Guerra Mundial l’avió de Richard Mayhew, pilot de les forces aliades, va ser abatut a la zona ocupada de França, pels voltants d’Ecalles, a Normandia. Uns mesos després, i havent passat per altercats considerablement intensos, el pilot va arribar al nostre Principat i va al·legar que, per a ell, entrar a Andorra era com endinsar-se al Shangri-La. Gairebé 80 anys més tard, creieu que Andorra encara pot assimilar-se a la localitat utòpica imaginada per James Hilton?

Bé, cal assenyalar que, malgrat el cèlebre anunci del nostre Copríncep Emmanuel Macron: “Nous sommes en guerre’’, en el discurs del 16 de març del 2020, la crisi a la qual ens enfrontem avui és de caire sanitari, i no geopolític com en el relat de Mayhew. Certament, les mesures adoptades per fer front a la pandèmia limiten dràsticament el potencial paradisíac del nostre país. No obstant això, vist des de la perspectiva d’un estranger, Andorra és un oasi de normalitat relativa, inclús ens podríem atrevir a dir que aspirem al distintiu de país de referència. En qualitat d’il·lustració del que acabo d’evocar, convé recordar fets recents. En primer lloc, en la gestió de la crisi s’ha aconseguit no saturar el sistema sanitari, s’han fet cribratges massius a pràcticament tota la població i la facilitat d’accés als testos per detectar la malaltia és positivament desconcertant. En segon lloc, tenim bars, restaurants i hotels oberts matí, migdia i nit, tot i les mesures preventives. No hem conegut ni tocs de queda ni segons o tercers confinaments estrictes, a diferència de gran part dels nostres veïns. I per si això no fos suficient, seguim tirant endavant amb projectes lloables: acabem de rebre la XXVII Cimera Iberoamericana; es planifica la construcció d’un telefèric entre el cor de la capital i el pic de Carroi; i a Escaldes ja s’alcen gairebé mitja dotzena de torres.

Davant d’aquests fets no sabem què diria Mayhew si tornés avui a Andorra, però de ben segur que reiteraria el que ja va dir fa més de mig segle. Això ens demostra, una vegada més, el potencial i les ganes de sempre superar-se que caracteritza el nostre petit-gran país. El mèrit no és altre que vostre, lectors, i gent d’Andorra.

*Marc Font-Areny, Membre de la secció Jove de Demòcrates