Salvem les pensions

Ho sabíem. Tots, o almenys una gran majoria de nosaltres, ho sabíem, i des de fa anys. No era cap secret. Tots eren coneixedors que era imprescindible actuar. No hi havia cap mes remei. Però ens refugiàvem en la dita qui dia passa, any empeny. En efecte, sempre costa agafar el toro per les banyes i decidir mesures que, de ben cert, seran difícilment acceptades, en particular per la seva contundència. Contundència que malauradament s’agreuja amb el pas del temps. Per cert, de tant en tant algunes veus s’aixecaven per avisar. Però fins fa poc clamaven en el desert.

Finalment, el 2015 i per primera vegada, es va intentar començar a posar ordre i fe un primer pas valent, però encara –s’ha de reconèixer– insuficient. Calia i cal encara avui continuar en aquest camí que implica forçosament unes reformes de certa envergadura, per tal d’assegurar el futur. Ara bé, aquests canvis hauran de tenir en compte la realitat social i econòmica actual, trasbalsada a més a més per la pandèmia, i, per tant, hauran de ser modulats dins el temps, de tal manera que no posin en perill la viabilitat de les empreses, tot garantint als treballadors que arribat el moment se’ls serviran les pensions, per les quals han cotitzat. I si no és així el daltabaix que ens espera no es podrà superar.

Recentment, els grups de la majoria parlamentària han decidit proposar el que anomenem per facilitat un pacte d’Estat, amb l’objectiu de resoldre aquest repte. Una valentia que s’ha de saludar, atès el cost polític que podria comportar. Ara bé, assumir les seves responsabilitats és prova de maduresa política i hem d’esperar que aquesta iniciativa sigui resposta pels altres membres de l’arc parlamentari, així com per la societat civil, agents econòmics i sindicats en el seu conjunt. En efecte, el diagnòstic ja s’ha establert i no presta a confusió ni tampoc a discussió. Varis estudis actuarials, elaborats per empreses d’aquí o de fora, coincideixen en les seves conclusions tècniques. El nostre sistema té data de caducitat si no es fa res. Per tant, cal actuar sense demora però amb seny i pedagogia amb la finalitat de crear el consens imprescindible per a l’èxit d’aquesta reforma, que ha tardat massa.