Quimeres i distopies

Després d’un any impensable, vam tornar al carrer. Vam tornar a les places. No tots. Alguns ja no hi són i els trobem a faltar. Uns altres són població de risc i han de vigilar. Però la majoria vam sortir al carrer i el vam inundar d’alegria. Després d’un any quimèric, vam celebrar Sant Jordi. Un Sant Jordi postpandèmic? Esperem que sí. Si dos anys enrere ens haguessin dit que celebraríem la diada amb mascaretes, gel hidroalcohòlic, protocols de distanciament social i fletxes a terra per guiar-nos en el sentit adequat, hauríem pensat que es tractava d’un Sant Jordi distòpic i no podríem haver entès l’alegria i els somriures que s’amagaven sota les mascaretes i que il·luminaven els ulls a cada retrobament. De quimeres i distopies, la literatura n’està plena. Per a molts autors i lectors, és la font de la ficció, el motor de la fabulació.

A mig matí ja hi havia força ambient. El primer a qui vaig veure va ser l’Arseni Sugranyes, particular personatge de les nostres lletres. Em va desconcertar la seva actitud recelosa. Crec que em va evitar. Però la resta del dia va ser fabulós perquè vaig estar acompanyat d’amics escriptors, amb alguns dels quals feia temps que no passàvem una bona estona junts. Parlem per WhatsApp, per correu, telèfon o via Twitter. Però no és el mateix parlar que vagarejar, distreure’s, parlotejar, riure plegats. Ens vam fer diverses fotos de record, com si fos extraordinari trobar-nos per Sant Jordi.

Les parades feien goig. La gent estava contenta. En algun moment em va costar mantenir les distàncies. Som d’apropar-nos. Som de tocar-nos. D’abraçar-nos i petonejar-nos. Els llibres passaven de mans. A Sant Julià ens havien preparat una carpa per a cada autor, amb taula i cartell. El Comú també ens va fer un petit obsequi. Consideracions que s’agraeixen enormement. Per descomptat, també s’agraeix que a Andorra la Vella i Escaldes haguessin pensat en nosaltres. A tot arreu, ambient festiu, popular i proper. Gràcies a tots i totes les que vau passar a saludar o demanar una signatura, que és l’excusa ideal per compartir una estona. I gràcies infinites a lectors i lectores (elles són majoria) que ja esteu llegint i envieu missatges amb les vostres valoracions. Per un moment, podem oblidar la pandèmia.