M'agrada el circ!

La parròquia d’Encamp, tal com ja ho va fer durant les festes de Nadal, ofereix durant aquest mes de maig un nou espectable de circ. No s’ha instal·lat cap envelat, com és habitual per a aquest tipus d’activitat, sinó que les funcions es fan en un espai tancat i, evidentment, amb l’estricte respecte de les mesures sanitàries vigents. No amagaré que soc un enamorat d’aquestes exhibicions que han sabut, al llarg dels anys, mantenir viva la tradició i que, a més a més, exemplifiquen uns valors que ens haurien d’inspirar en cada moment. Per cert, val a dir que els esmentats valors han anat evolucionant al llarg del temps.

Així, avui dia estan desapareixent de la pista els nombrosos animals salvatges que fins ara s’anaven utilitzant. Nombrosos països i ciutats han decidit prohibir aquesta forma de representació, amb l’objectiu de preservar el benestar d’aquestes feres. Però, i sortosament, es continua presentant a l’espectador altres números artístics, de gran interès i no tan controvertits. En primer lloc, els pallassos, hereus nats dels bufons dels reis, que en un temps en què la crítica era prohibida, gaudien d’una patent que els permetia, mitjançant un discurs humorístic i irreverent, fer passar uns missatges polítics i socials que posaven en dubte, de forma descarada i atrevida, l’ordre establert. Avui dia, continuen amb la mateixa lògica, i difonen uns advertiments impregnats pel sentit comú i, molt sovint, crítics amb la societat actual. Una altra actuació a destacar és la dels malabaristes, joglars o acròbates que ens diverteixen i enlluernen, aconseguint un equilibri que sembla del tot improbable.

Tots esperen la temuda caiguda, que no arriba mai: els artistes dominen el seu art!

Són aquests valors, humor, derisió i equilibri, que hauríem d’integrar a les nostres vides, en particular quan toca prendre decisions que impliquen uns canvis de certa transcendència. I val a dir que aquesta humil recomanació es podria estendre als poders públics que tenen la responsabilitat d’acordar mesures que afecten la col·lectivitat. En aquest àmbit, la recerca de l’equilibri és imprescindible, però un toc de derisió, o millor dit, d’autoderisió, pot ser igualment de gran utilitat.