Llibertat o comunisme

Fa dies que les campanyes electorals d’arreu han passat de ser una exposició de punts del programa electoral per tal de seduir l’electorat a ser un bombardeig de frases dissenyades per experts en màrqueting polític. La lluita per tenir el millor programa electoral ha donat pas a la lluita per tenir el millor missatge i discurs. Darrerament ha calat profundament i ha triomfat un eslògan brillant: Llibertat o comunisme. Gran eslògan de la guanyadora de les eleccions a la comunitat de Madrid. D’apreciacions sobre aquestes tres simples paraules se’n poden fer moltes però em centraré en tres. La primera és que la candidata guanyadora s’apropia de la paraula llibertat. En uns moments difícils de llarg confinament, tocs de queda, restriccions en els drets de reunió i de concentració és més que brillant que aquesta paraula se la faci seva una força política en una campanya electoral. La dreta amb la paraula llibertat aconsegueix bosses de vots provinents de tots els grups socials, incloses les bosses tradicionalment votants de partits d’esquerres. La segona, contraposar l’ansiejada llibertat al comunisme. De fet, qui va dissenyar la frase clarament tenia la voluntat de ferir les forces d’esquerra que també es presentaven a les eleccions caricaturitzant-les. De fa un temps ençà, i no només a Espanya, les forces polítiques de dreta han aconseguit mitjançant aforismes ben trobats anar minant el prestigi de les esquerres. L’ús constant d’adjectius com socialistes o comunistes amb un to més aviat despectiu fa que la població els connecti amb temps passats. Tant se val que els projectes d’esquerra puguin ser moderns i actuals, aconsegueixen que es percebin desfasats. En contraposició, la dreta no pateix el desgast d’aquesta estratègia. I la tercera i darrera reflexió vindria donada pel concepte de llibertat i la contradicció que la dreta neoliberal guanyadora defensa la mínima regulació i opta per l’autoregulació dels mercats i dels individus. L’existència de les lleis garanteix a tots els ciutadans poder exercir exactament la mateixa llibertat per igual, mentre que la inexistència de lleis genera l’efecte de la llei de la selva. Els més forts limiten la llibertat dels més febles derivant en opressió. Tot i aquesta contradicció, els votants han donat un suport majoritari a l’eslògan.

Vistos els bons resultats, serà interessant seguir en les properes eleccions que es vagin celebrant arreu quina força política voldrà apropiar-se d’una de les paraules del diccionari que generen més bones sensacions.