Notificacions vitals

Sense que li ho demani, el mòbil m’envia notificacions de l’estat del trànsit i de la meteo. Suposo que alguna vegada, sense adonar-me’n o -el que és pitjor- sense saber què feia, devia tocar alguna cosa que activava aquestes notificacions. Primer creia que sorgien aleatòriament, però ara em sembla que el telèfon intueix quan vull sortir i m’avisa si hi ha cua o si farà mal temps. Que intel·ligent! És tan intel·ligent que jo ja em puc tornar idiota. No cal que planifiqui res. Ja ho fa el mòbil. Em diu el trànsit, recomana el recorregut i calcula quant trigaré. En canvi, jo soc incapaç de sortir de casa i preveure com anirà el dia. L’aplicació de fotos de Google també m’envia notificacions i em fa redescobrir els meus records. A la pantalla, em mostra fotos meves de tal dia com avui, en el passat. Les d’ara fa un any no són gaire interessants, per descomptat. Per això tira enrere i mostra fotos de l’últim viatge, i ara sembla que hagi passat una eternitat. Però no. Això que sigui el mòbil qui triï quins records redescobreixes -toma concepte- em desconcerta una mica, la veritat. Però no hi ha temps de rumiar i t’ensenya una foto de fot anys amb un amic amb qui has perdut el contacte. No és que us enfadéssiu, tot i que algun cop vas mastegar una queixa perquè ell mai no et trucava. Ara, però, veient-te amb l’amic a la pantalla, ja no tens ganes de fer l’enfadós. El mòbil et recorda un temps en què ser feliç et semblava molt fàcil, i ja no saps què et destarota més, si el mòbil o el teu somriure a la pantalla. Com quan busques un contacte a la llista i els dits s’aturen de patac quan passen pel nom d’algun amic que ja no hi és. El Marc, el Toni o l’Albert. Bufes. Saps que hauries d’esborrar el seu contacte, però et sents incapaç i, segurament, et resisteixes a acceptar que mai més podràs parlar amb ells. Tot això -la intel·ligència, els records que et defineixen, els afectes- abans ho dúiem a dins i ara ho portem a la butxaca dels texans o al palmell de la mà mentre aguantem el telèfon. Vivim fora de nosaltres mateixos. I així, en el batibull de notificacions, sembla que també ens amaguem de nosaltres mateixos i de totes aquelles imatges i silencis pesants que ens fan menys nosa si els guardem dins del mòbil. Notificacions vitals.