Ho hem de fer més

Ho acostumem a assenyalar en certs càrrecs polítics, que en comptes d’envoltar-se de persones que els qüestionin, de perfils que siguin millors que ells o com a mínim de gent diversa, es fan equips a còpia de coneguts o de clons que els riuran les gràcies i els diran que sí, que és clar i que oi tant. Pensarem d’ells que han desconnectat de la gent i dels carrers i ho farem extensiu, de forma injusta aleshores, al conjunt d’allò que anomenem la classe política. Ho assenyalem també en el cas dels jutges en països com Espanya, on es passen cinc anys de mitjana per passar el concurs d’entrada, cinc anys desconnectats de l’estil de vida habitual d’aquells a qui jutjaran, cinc anys sense ingressos, una opció impossible d’imaginar per a la immensa major part d’aquells a qui jutjaran. Ho assenyalem en el cas de les escoles privades quan són utilitzades per alguns no per comprar millor qualitat sinó perquè el seu fill faci els amics que toquen des de ben petit, igual que d’altres, a la clínica privada, hi van per no trobar-se amb ves a saber qui a la sala d’espera.

No ho assenyalem, en canvi, quan ho fem nosaltres mateixos. Perquè, d’acord, no és ben bé el mateix. Perquè potser no és sistemàtic.

Però també ens passa. En la nostra mesura però ens passa. I una bona part de la nostra vida quotidiana la construïm amb els maons que més ens agraden i, a ser possible, amb maons idèntics. I fem zàping. I bloquegem a xarxes aquells que desentonen amb la nostra manera de veure el món. I anem al bar on sabem quina mena de gent hi trobarem. I amb les Covid-bombolles ja ni tan sols això. Ens hem passat molts dies anant de casa amb els nostres a la feina amb els nostres i, com a molt, a dinar fora amb alguns nostres. I els altres? Són una de les pèrdues principals d’aquests temps: vivim envoltats dels nostres, hem perdut de vista els altres, ens els trobem molt menys fent cua per comprar pa, compartint una barra, pujant en un ascensor o abraçant-nos-hi quan Tunde la rebenta. Els altres són molt més lluny. I les seves idees. I la seva visió del món. Bombolles no només sanitàries. L’altre dia en vam rebentar una: tretze persones de mons diferents discutint plegats. Ho hem de fer més, va dir algú. I sí, ja seria això: ho hem de fer més.