Dites populars

Últimament m’agrada molt una dita que diu “costar més el farciment que el pollastre”. Que seria similar a la dita “és pitjor el remei que la malaltia”. Unes dites que signifiquen que no s’ha de donar més importància o valor a les coses accessòries que a les principals.

Això ho podem traslladar a la nostra realitat i analitzar si les despeses que s’originen al voler controlar una despesa són més desproporcionades en relació amb l’assumpte que volem controlar.

Per exemple, si volem controlar la despesa i les accions que proposem són més costoses, potser cal replantejar si realment val la pena o cal replantejar-s’ho.

L’excés per voler controlar determinades coses, nous procediments, etcètera, ens porta a ser massa burocràtics i ens aboca a unes despeses que són més costoses que el que volem controlar.

Penso en diverses coses. El control per les ajudes socials, la despesa sanitària, la reforma de les pensions o qualsevol reforma que s’ha aplicat últimament, quan analitzes els diferents procediments implantats, els recursos humans i materials que cal disposar per poder a dur a terme els controls o els procediments, la documentació que cal aportar, el temps que cal dedicar el ciutadà, i un llarg etcètera, ens trobem que per voler controlar 1 euro ens en gastem 10. O per poder aconseguir un benefici d’1 euro ens en gastem 10.

Amb aquesta reflexió no vull dir que no calgui instaurar procediments de control del diferents procediments que s’instaurin, o desenvolupar nous projectes per aconseguir noves inversions o noves perspectives econòmiques, però cal ser curosos que aquests tinguin un cost assumible i que el seu retorn econòmic s’analitzi de forma rigorosa.

En l’economia domèstica normalment les famílies ja actuem així, intentem que els farcits no costin més que els pollastres. Aquesta gestió eficient dels recursos que de forma general intentem aplicar les famílies per poder fer front a les despeses o projectes cal transportar-los a l’administració.

Els nostres avis usaven les dites populars per emmarcar les situacions de la vida real, caldrà recuperar aquesta saviesa dels nostres avantpassats que els van ajudar a gestionar de forma eficient els seus recursos, sense perdre la camisa.