La bombolla en què viu Europa

Europa és un continent d’allò més particular. Sempre sembla viure en una realitat paral·lela a la que té la resta del món. I la pandèmia de la Covid-19 no n’és pas cap excepció. Així, mentre aquí es debat sobre passaports immunitaris i com poder garantir que hi hagi una “mobilitat segura” per a l’estiu, tot avaluant els índexs de vacunació de la població de cadascun dels estats, el món viu en una altra dinàmica. I és que mentre Europa es prepara per fer una desescalada per salvar la temporada turística de l’estiu, països com Bolívia o l’Argentina tornen als confinaments estrictes i tocs de queda. A més a més, el govern de la Casa Rosada va anunciar que el país “està enfrontant el moment més dur de la pandèmia”.

Durant la Cimera Iberoamericana en vam tenir un altre exemple. Mentre aquí el Govern feia mesos que lloava les bonances de formar part del programa Covax per tenir vacunes, els països llatinoamericans van fer un clam en contra del mal repartiment dels vaccins arreu del món. I no només això, sinó que en un mateix fòrum de col·laboració vam observar amb els ulls ben oberts com el president de Guatemala, Alejandro Giammattei, deia que en el seu país “s’empra la ivermectina per fer front a la pandèmia a l’espera que ens arribin les vacunes” i deia que “el programa Covax és un fracàs”.

I no només això, i és que mentre Europa es posa exquisida escollint quins vaccins administra i quins no i la població ens convertim en experts i volem triar la vacuna com qui va al supermercat, la resta del món clama per tenir algun inoculable que funcioni i que estigui avalat per l’OMS. Tot sigui dit, amb les vacunes de la grip estacional, o les que ens posen quan viatgem a altres indrets del món, o quan som infants, no ens posem ni una quarta part d’exigents i acceptem sense obrir la boca el que ens punxen. Ara, però, tots som experts. Per arrodonir-ho, i amb una superioritat fins i tot insultant, la Unió Europea va anunciar que trencava amb AstraZeneca i que no renovaria el contracte. Però aquest fet, el de la geopolítica de les vacunes, així com el control el proper segle de les matèries primeres, és una qüestió diferent i d’això en parlarem un altre dia.