Escacs i política

Jugar a escacs és un exercici intel·lectual intens i divertit. Avui en dia s’ha facilitat i donat un impuls molt important amb les plataformes que permeten jugar en línia. A qualsevol hora, sempre es pot trobar algú per fer una partida. Es tingui el nivell que es tingui, el servidor sempre troba un contrincant. Si no es té prou seguretat, també es pot jugar contra l’ordinador amb diferents graus de dificultat. Recomano de totes totes, capbussar-se en una de les múltiples pàgines web que permeten jugar en línia així com consultar la ingent quantitat de materials explicatius que es poden trobar a la xarxa sobre com jugar a escacs, com millorar el joc, així com l’anàlisi de partides de grans mestres.

I és que els escacs és un joc on es combina estratègia, intel·ligència, anàlisi i visió de futur, intuïció, capacitat de decisió per moure en el moment just que toca... i de sacrificar peces per obtenir un guany major. Qualitats que no només es requereixen als escacs, són aplicables a la vida en general. Cadascú al nostre nivell. Qui més qui menys ha d’anar aplicant aquestes facultats al dia a dia. Una reflexió molt més aprofundida sobre aquesta idea es pot trobar al llibre Com la vida imita els escacs escrit pel campió mundial Garry Kaspàrov, de molt amena i interessant lectura.

Però així com amb la nostra vida personal podem optar per aplicar aquestes qualitats, han de ser d’obligada aplicació als polítics que tenen dret de decisió. Estar al servei de la ciutadania amb la responsabilitat que això comporta, obliga a aplicar estratègia per repartir els diners públics de la millor manera en diferents projectes, intel·ligència per poder treure el màxim rendiment dels recursos, anàlisi i visió de futur per treballar amb una idea que traspassi els quatre anys de legislatura o de mandat, intuïció per prendre les millors decisions davant problemes difícils, moure en el moment just que toca per prioritzar i engegar projectes en el moment oportú... I sobre sacrificar peces per obtenir un guany major, a molts polítics se’ls posen pèls de gallina davant d’aquesta disjuntiva, però a vegades és necessari esclarir el bosc perquè creixi més fort. Pot ser un exercici interessant veure quins polítics tenen aquestes facultats. Tant de bo fóssim un país de grans mestres no d’escacs sinó de la política.