El subsidi que hem de defensar

Andorra és un Estat peculiar, tenim un règim polític difícil d'entendre fora les nostres fronteres. Les ingerències exteriors, sovint relacionades amb un desconeixement de la idiosincràsia andorrana, fan que es menyspreïn certes decisions que s'han pres al llarg dels anys i que, com a opinió personal, ens han salvat de mals tràngols econòmics importants. Crec que ningú és anodí dels darrers titulars en què veiem que Espanya “demana” o “està preocupada” pel sistema de subsidi d'atur andorrà. Segurament certes veus sostindran la postura espanyola, però soc dels que estan convençuts que gran part de la ciutadania andorrana continuaria apostant pel règim actual. Com a país no ens queda altra que mantenir la nostra ajuda per desocupació involuntària com una prestació assistencial. El volum de treballadors temporals que s'estableixen a Andorra, en cas de poder percebre un subsidi a l'hora de marxar del país, repercutiria directament en un daltabaix econòmic per al Principat. I no tant pel fet de donar un subsidi, que podria ser comprensible, sinó perquè aquest no repercutiria a afavorir l'economia, tot el contrari. Potser aquesta és una visió conservadora, i que alguns criticaran com una manca de sensibilitat social. Tanmateix, recordar que més enllà d'un subsidi el Govern posa a disposició altres ajudes en cas de desocupació involuntària. Però anem a la qüestió tècnica. Tot està relacionat amb l'acord que s'està negociant amb la Unió Europea, i com Espanya creu que hauríem d'actuar. En aquest sentit, Europa ha estat clara i no ens obliga en cap cas a crear un subsidi d'atur sinó que, cito textualment, “s’obliga que les prestacions socials siguin accessibles també als treballadors d'un Estat membre de la UE que treballin al Principat en les mateixes condicions que la llei ho fixa per als treballadors andorrans”. Seguint aquestes paraules, només hem d'aplicar allò que ja tenim determinat per a nosaltres. Us emplaço a fer lectura del Reglament Núm. 883/204 del Parlament Europeu sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social. Clarament s'especifica que "cal respectar les característiques especials de les legislacions nacionals i establir únicament un sistema de coordinació”.

*Jordi Ribes, Secretari de comunicació de Demòcrates