'B to B'

Aquesta expressió, B to B, és força coneguda, en particular pels empresaris immersos en l’era digital. Correspon a una part important del tràfic d’internet i ha facilitat el creixement exponencial de les relacions comercials internacionals. I té evidentment una connotació positiva.

Ara bé, en els moments actuals, aquest anagrama està adquirint un significat amb unes implicacions més que negatives. En efecte, aquesta nova definició no té res a veure amb els tractes que s’acorden entre parts amb un poder de negociació comparable. Tot al contrari. En aquesta moderna accepció del terme, ve inclosa una desigualtat ferotge entre les parts, que, per cert, no col·laboren, sinó que són radicalment enfrontades. En efecte, per a alguns comentaristes, aquesta fórmula personifica el recorregut, negre i angoixant, que des de Birmània porta fins a Bielorússia. Aquests dos països, de forma totalment conscient i voluntària, han decidit trepitjar del tot els principis essencials que regeixen els països democràtics. Per cert, no són els únics a actuar així i és una obvietat afirmar que altres grans estats, com ara Rússia, la Xina o Turquia-–i la llista no es exhaustiva– els inspiren directament. No m’atreviré, per cert, a instituir una graduació entre els diferents governs autoritaris que des de fa uns anys emergeixen en l’escenari internacional. El seu ciment comú és atemorir la seva població, perquè deixi de resistir davant unes polítiques obscurantistes i nefastes que, en la seva part essencial, tenen unes causes i unes conseqüències econòmiques.

No hi ha, per tant, cap dubte que és en aquest mateix terreny, l’econòmic, que la comunitat internacional s’ha de situar, si vol obtenir alguns resultats positius. Aquest esforç té un cost que no sempre es vol assumir. No és cap novetat. Tal com deia Lenin a principi del segle XX, “els capitalistes ens vendran la corda amb la qual els penjarem”. Ara hem d’esperar i desitjar que aquesta frase hagi passat a la història i que, en un futur pròxim, els responsables tinguin la valentia de decidir les mesures que portin els autòcrates a rectificar i que, per fi, deixin que els seus pobles gaudeixin del bé més preuat que nosaltres tenim, la llibertat.