Feina d'oposició

La llei electoral determina que la força política guanyadora a les eleccions comunals, encara que sigui per un sol vot, es queda amb la meitat dels consellers de comú; la resta de consellers es reparteixen proporcionalment al nombre de vots. Això fa que actualment els comuns sempre estiguin governats per majories absolutíssimes. En el cas d’Encamp, nou consellers de majoria i tres consellers d’oposició. El fet és que davant d’aquesta situació, com que no hi cap possibilitat que l’oposició guanyi una votació, no hi ha cap obligació de pactes, negociacions o enteses entre majoria i oposició. Simplement es pot passar el corró i els vots de l’oposició queden reduïts a un zero a l’esquerra. Per això actualment es depèn del tarannà de cadascuna de les set majories comunals perquè la veu de l’oposició pugui ser escoltada.

A més, així com al Consell General els grups a l’oposició disposen d’un mínim de pressupost per encomanar suports externs, comunicació o altres despeses de funcionament, les oposicions als comuns disposem de zero euros per poder rebre eventualment algun assessorament o suport tècnic.

Per altra banda, tot i que l’oposició tot sovint dona suport a la major part dels projectes de la majoria que fan avançar la parròquia, freqüentment només transcendeix als mitjans de comunicació tot el que es vota en contra d’alguna cosa. Fent que sembli que l’oposició visqui en un estat perpetu del no.

A més, l’oposició comunal ha de fer front a tota la maquinària de comunicació que s’utilitza des dels comuns, amb recursos econòmics i equips potents dedicats a publicitar les bondats de les accions de la majoria.

I, finalment, tot i que es faci una oposició constructiva, fent aportacions per millorar la parròquia que a vegades són tingudes en compte per les majories, aquestes aportacions difícilment es tradueixen en un augment del valor polític de la minoria. Tal com col·loquialment es diu, les medalles sempre se les pengen els que governen.

En democràcia l’oposició política és essencial, però és difícil fer una bona tasca amb transcendència per a la ciutadania amb tants pals a les rodes.