Permisos i tanques

Em sembla increïble. És indignant. Amb un 3 (sobre 20) a Francès i un 2 a Mates. Amb un 7 de mitjana general. I el deixem passar de curs... Que sí, que és a FP, però com volem prestigiar l’FP si els l’estem regalant. Quina manera d’abaixar el nivell. I quin missatge els passem als altres: que si no fots res, et deixarem passar igualment, aquest és el missatge que passem. Que si no fots res, no hi ha conseqüències. I així surten.

El del paràgraf anterior soc jo, a final de curs, el meu primer any de profe. Tres anys després, l’A, aquell mateix alumne que tant em va sulfurar que passés de curs, completava el seu batxillerat professional obtenint un diploma amb tots els mèrits i amb un magnífic informe de les pràctiques en un restaurant amb dues estrelles Michelin. L’altre dia em va atendre en un restaurant de la capital, onze anys després de la nostra darrera trobada, catorze després que em semblés que s’aprofitava d’un sistema que fomenta la mediocritat. Un professional més que consolidat. Un servei excel·lent. I, per a mi, la personificació d’una lliçó: repetir curs no pot ser mai ni un càstig ni un missatge. Si l’A hagués repetit curs al final de la secundària –creieu-me, conec bé el cas— hauria abandonat l’escola. Fer-lo repetir era l’opció fàcil: creuem els dits i que als setze foti el camp. L’opció incontrovertible. Permetre-li seguir endavant –fixeu-vos en la retòrica quan parlem d’un dret: permetre-li, deixar-lo...—, en canvi, era una aposta. Una aposta incòmoda. Perquè fins que no va madurar va continuar sent un element incòmode a les classes. Però va madurar. Es va centrar –de nou la retòrica­...– I tots vam recuperar els diners de l’aposta: un nini menys; un gran professional més.

Pot semblar anecdòtic però no ho és. El que és anecdòtica, sempre, és la nostra biografia, i aquesta tendència a mirar-se els sistemes educatius des dels records d’aquells a quin ens van anar bé les coses. Aquesta setmana, a cals veïns del sud, tornava a esclatar l’opinió pública contra el fet que amb x assignatures suspeses et permetin passar de curs. És indignant i blablabla (podeu recuperar el meu primer paràgraf). Algú m’ho explica?, brandaven alguns. He mirat de fer-ho des de l’anècdota. La setmana vinent hi torno.