Bona sort

De manera imprevista –això va així– t’arriba un missatge del passat. Un passat llunyà i parcialment idealitzat que entra a la safata d’entrada i et provoca una allau de sensacions. Et commou, t’interpel·la, t’obliga a mirar molt enrere i has d’obrir-te pas entre la boira dels records mirant d’evitar la dolça temptació de reescriure la biografia a conveniència. En el meu cas, va ser un correu electrònic d’una antiga professora de BUP i COU. No, perdó. No era UNA professora. Era LA professora. La que més m’ha marcat. Si he dedicat la vida a la literatura, en gran part és gràcies a ella. Em va descobrir els bons llibres i com llegir de debò i va adonar-se, abans que jo, que per a allò de les lletres hi tenia tirada. Va ser la meva tutora durant anys, seriosa i ferma, però prou flexible i comprensiva quan calia. Ara recordo un conte de Mendoza en què professora i alumne es retroben després de molt de temps. Però en el conte, ella li fa classes a la presó. Per a mi el perill ha passat.

Què contestar-li? Més enllà de compartir l’alegria per recuperar el contacte, el primer impuls és explicar-li un resum de com ha anat el camí en aquests 30 anys: el pas per la universitat amb mencions, la carrera professional, les publicacions, els premis, les entrevistes, bla, bla, bla. És, inevitablement, el tòpic recorregut pels suposats èxits i fites professionals. Des de la talaia de l’edat de la saviesa, tot plegat ha de semblar ben ridícul. Assajo una resposta més personal i, pouant en la memòria, descobreixo un buit: no vaig acomiadar-me d’ella abans d’entrar a la universitat. Com pot ser? Als estudis superiors vaig tenir grans professors i més d’una eminència però cap em va marcar tant com la Paca: ella em va encarrilar cap a un món de paraules que em fa feliç. Quina sort vaig tenir. Tenir bona sort a la vida també és això, trobar-se amb bons professors. Que un profe et marqui per a bé és millor que si et toca la loteria. Li dono les gràcies, amb 30 anys de retard. Alumnes que aquests dies us gradueu i deixeu enrere l’escola: quan els vostres professors us desitgin bona sort, doneu-los les gràcies. Perquè d’aquí a molts anys, potser quan vosaltres sigueu pares, us adonareu que la sort ja l’havíeu tingut abans de marxar de l’escola.