Queixar-se

Últimament molta gent es queixa per tot. Res els agrada. Si es fa, perquè es fa, i si no es fa, perquè no es fa.

La qüestió és queixar-se per tot.

Aquesta és la tònica que ha adoptat una part dels ciutadans.

I no dic que no calgui queixar-se del que considerem que no funciona. Però potser s’ha agafat embranzida i arriba un moment que es pren com a costum que no els agradi res.

I no sempre tot és negatiu. A vegades hem de saber separar el que a nosaltres ens agrada, i el que pot ser convenient per a un col·lectiu o per a la societat.

Això no sempre va de la mà. Hi ha coses que jo no faria, o decisions que jo no prendria, però que ho facin els altres no vol dir que estiguin mal fetes o incorrectes, o no valguin per a res.

I en les decisions que poden prendre els responsables de les diferents institucions passa el mateix. Segurament la nostra decisió seria diferent. Això vol dir millor? Sincerament ho dubto. Moltes vegades la manca d’informació fa que ens pensem que les coses són més fàcils del que realment són, i la realitat és que són molt més complexes i complicades, i que limiten molt la capacitat d’actuació.

Però quan tanta gent actua així, la queixa mostra alguna cosa més. Quan una persona es queixa per tot pot mostrar ser una persona insatisfeta, que no ha estat capaç de trobar el sentit positiu de la vida, i de gaudir-la. Altres cops pot mostrar un hàbit que sol ser heretat generalment de la família o persones properes. També pot ser mostra d’un egocentrisme, en el qual es considera que la seva valoració i actuació és l’única correcta, i no existeix cap altra alternativa, i tot el que decideixin els altres sempre és equivocat. En aquest cas es mostra una falta d’empatia.

O potser són ganes de cridar l’atenció? Qui sap. O potser té un efecte contagiós envers a d’altres persones.

El problema no és la queixa en si. El problema són les conseqüències negatives de les queixes contínues. Quan s’entra en un cercle de queixes constants, l’estat d’ànim es torna negatiu, es genera mal ambient a l’entorn, provoca cansament dels éssers estimats, ens converteix en persones passives si la queixa no va acompanyada d’una proposta en positiu, i ens impedeix aprendre noves formes d’afrontar els problemes.

Cal transformar la queixa en solucions.

En definitiva, la queixa constant fa mal al que la fa i als altres també.