Europa, de retorn

Fa encara pocs mesos enrere, l’opinió més comunament compartida considerava que la Unió Europea semblava ferida de mort, sinó moribunda, a conseqüència, entre altres motius, del Brexit. Regnava un desencant que semblava que res no podria aturar. Ara bé, la crisi sanitària ha aportat la prova contrària i les accions dutes a terme, amb èxit, per la Unió en aquest període convuls així ho demostren.

En primer lloc, l’adquisició i distribució de vacunes, tot i els errors i retards inicials constatats, ha donat els seus fruits i està procurant als ciutadans la deguda protecció que necessiten. Prova n’és la relaxació recent de les restriccions que s’havien decretat. Un altre succés rotund és el pla de reactivació econòmica que es comença a aplicar i que compta amb milers de milions d’euros. Permetrà, de ben segur, afrontar les conseqüències econòmiques i sobretot socials de la pandèmia. En aquests moments difícils, la Unió ha sabut demostrar la seva unitat i utilitat i, a conseqüència, no trobem més en els mitjans aquells articles i opinions que en pregonaven la desaparició ràpida i la de la moneda comuna.

Més enllà de la Unió, cal constatar que un altre organisme europeu, garant dels drets fonamentals, el Consell d’Europa, que agrupa 47 estats del continent, també ha demostrat la seva utilitat i importància. Així, a l’última assemblea parlamentària celebrada durant el mes de juny, va aprovar la resolució 2381/2020, per la qual recorda amb solemnitat la importància de garantir a tots la llibertat d’expressió i reunió, principis també recollits a la nostra Constitució. Més enllà d’aquest avís per a navegants, critica severament, en particular, les administracions de justícia de dos països, membres d’aquest Consell, i per a un d’entre ells, partícip també de la Unió i veí nostre. El més exclamatiu d’aquesta resolució és l’agermanament forçós entre aquests dos estats, tan diferents, com Turquia i Espanya. Ara bé, en lloc de criticar aquesta resolució, per part de certs òrgans judicials, el més convenient seria segurament que facin prova de valentia i que encetin una profunda reflexió autocrítica sobre la seva manera d’actuar. Però potser és demanar massa!