Foc i lloc
Llei d'economia circular
Malauradament ens hem acostumat a veure a les platges, a les muntanyes i també en els espais propers als entorns urbans, plàstics, burilles, mascaretes i altres immundícies abandonades a la seva sort. Una directiva de la UE de 2019 fixava el 3 de juliol d’enguany com a data límit per introduir al mercat comunitari productes elaborats amb plàstic oxodegradable i contenidors alimentaris de poliestirè que, habitualment, acaben espargits per tot arreu i, quan es degraden, deixen partícules nocives per a la salut. També es prohibeixen un seguit d’articles de plàstic d’un sol ús, com bastonets per a les orelles, plats, coberts i palletes per beure. Segons la Comissió Europea, els productes afectats per la directiva constitueixen el 70% de les deixalles marines que en descompondre’s en partícules són ingerides per aus i peixos i, de retruc, s’introdueixen en la cadena alimentària quan es consumeix peix.
D’ençà que es va aprovar la directiva comunitària, els Estats membres havien d’implantar les mesures necessàries per reduir els plàstics més insalubres. A data d’avui, només vuit països han traslladat les prohibicions que recull la norma europea a les legislacions nacionals, mentre que la resta encara no han transposat la directiva. Pel que fa a Andorra, el Consell va encomanar al Govern, l’any 2020, mitjançant l’Acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica, l’adopció d’un seguit de mesures en l’àmbit de l’economia circular (ODS 12), com prevenir la generació de residus prohibint els plàstics restringits per la norma comunitària.
Tot i les dificultats inherents a la pandèmia, la ministra de Medi Ambient ha presentat al Consell el projecte de llei d’economia circular (LEC) que, entre altres, regula el tema dels plàstics. Un cop s’obtingui l’aprovació de la cambra parlamentària, no abans del mes de setembre, quedarà prohibida la importació d’un seguit de productes plàstics que formen part del contingut de la directiva comunitària. A més de crear el marc i les estructures necessàries per avançar cap a l’economia circular, la Llei pretén establir una política de gestió de residus amb l’objectiu de reduir-ne la generació i augmentar el reciclatge, en consonància amb les polítiques europees.