No fan política, fan anuncis

Fent un repàs als últims anys hi ha un fet que no deixa de sorprendre'm: com governa DA. La seva manera està basada sobretot en la comunicació, en grans anuncis constantment, en fer creure a la ciutadania que fan moltes coses tot i que després quedin en el calaix o desestimats.

Perquè vegin que allò que els dic no està basat en la demagògia ni en la manca de rigor els posaré alguns exemples significatius: The Cloud, un projecte que va ser anunciat reiterativament i del qual es va parlar molt perquè va generar moltes expectatives. Després de moltes rodes de premsa, declaracions i sobretot de gastar-se els nostres diners, aquells que paguem tots amb els impostos, avui està enterrat.

Un altre exemple d'aquesta manera de fer política d'anuncis i que tants diners ens costa a tots són l'aeroport i l'heliport. Quants rius de tinta s'han escrit sobre aquests temes en els darrers anys? Ara el primer resulta que ha quedat desestimat i de l'altre se’n parla sense concretar res i amb el dubte de si finalment es durà a terme.

La política d'anuncis del Govern no només queda aquí, sinó que tenim molts més exemples: el centre funcional, que ni té emplaçament determinat ni tan sols un plec de bases tret a concurs públic. Igual que el centre de rehabilitació per a joves de Santa Coloma. On estan? I el cas més paradigmàtic és el gran acte que van fer a l'avinguda Salou el Cap de Govern i la cònsol d'Andorra la Vella. Què hi ha d'aquell anunci que semblava més un acte de festa major que no la ferma voluntat de voler una veritable política d'habitatge? Un altre cop: Res de res.

I per acabar està el gran projecte estrella de la majoria a la capital: el telefèric del pic del Carroi, que ja veurem com acaba, però de moment és un fracàs estrepitós. Que per cert tampoc ha comptat amb l’opinió de la ciutadania. Ni tan sols s’han preocupat de parlar amb els veïns de la zona sobre les possibles molèsties que els podria ocasionar un giny d’aquestes dimensions.

En conclusió, molt anunci i molt de fum, fum, fum, però que al final queda en un no-res. Bon estiu a tothom.