Un cul

Dilluns a la tarda saltaven totes les alarmes, es confirmava la notícia. Última hora: un cul a una piscina panoràmica. Mig cul, de fet. I un dubte raonable –deixat a la interpretació del lector–: estava prou abaixat el banyador com per etcètera? Vaig veure la foto al Twitter, la vaig rebre per WhatsApp i també me la vaig trobar com a notícia en més d’un mitjà de comunicació. Sí, com a notícia. El més problemàtic de tot plegat és que el seu tractament com a peça informativa no em sobtés gens en un primer moment: tenim absolutament normalitzada la inclusió d’aquesta mena d’imatges en el menú informatiu. El problema no és la foto o el vídeo, evidentment que no. Ni tampoc que s’emeti en un mitjà de comunicació. El problema és que ens trobem vídeos d’aquesta mena com a reclam al final del bloc informatiu d’un telenotícies o com a una notícia més, entre el nombre de morts per un virus i el debat a l’entorn de l’última llei aprovada. I quin mal fa?, se’ns acostuma a dir. És el que la gent vol veure. Segur que tu també l’has compartit per WhatsApp... Em centraré en les dues primeres. També em semblaven divertits els vídeos que sortien al Zona zàping, al Vidéo Gag o al Vídeos de primera, i ens hagués semblat impensable trobar-nos-els fora d’un programa específic, salpebrant els informatius de l’època. Sobretot perquè en el cas dels vídeos virals, quan els emeten a un digital ja els ha vist tothom. Però sí, ofereixen ingressos als mitjans de comunicació. Com el clickbait. Com el groguisme. I són empreses privades que busquen beneficis, criticar-ho és anatema. El cas, però, és que sí que ho és de perillós. Quan es parlava de la premsa com el quart poder, no és només pel seu rol de contra-poder dels altres tres, cada cop més desdibuixat. També juga un rol de condició de possibilitat de la democràcia. En ecosistemes mediàtics on tota la premsa calça el mateix peu, quan guanya un partit i s’invoca allò que és el que ha volgut la gent, se’ns escapa la rialleta. El perill no és menor quan els mitjans, en bloc, ens infantilitzen i ens comparteixen polèmiques, zascas i gags descuidant el seu rol de mediadors informatius d’una realitat prou complexa. No culpo els mitjans. És una cosa del sistema, de creure’ns que sense informació de qualitat no anem enlloc.